Josep de Calassanç Serra i Puig

Cala
(Barcelona, 1951 — Montpeller, 18 de desembre de 2011)

Activista polític i cultural i llibreter, més conegut pel sobrenom de Cala.

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols, i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’Independentistes dels Països Catalans, que donaria lloc a Terra Lliure, organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques. Paral·lelament, fou un dels principals impulsors i col·laboradors de la publicació independentista La Nova Falç.

Perseguit pel franquisme, el 1975 i el 1978 es refugià a la Catalunya del Nord. Resident des del 1979 a Baó (el Rosselló), des d’aquest any es dedicà a promoure la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord. Treballà com a llibreter i impressor a Sant Esteve i a Ceret, i el 1981 fou membre fundador de Ràdio Arrels. Participà també en la creació de la revista satírica mensual El Fiçó (1992).

Fou soci del Centre Cultural Català de Perpinyà, que reconvertí en l’actual Casal Jaume I de Perpinyà, del qual fou president, i fou també impulsor de l’agrupació cultural i folklòrica Aire Nou de Baó. L’any 1992 publicà Qui sem/Qui són els catalans del nord, una introducció al catalanisme de la Catalunya del Nord. L’any 2002 rebé el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.