Cursà periodisme a l’Escola de l’Església de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i més tard estudià disseny a París. Fou corresponsal de la revista francesa de moda Marie Claire (1965-68), redactora en cap del setmanari Dossier Mundo (1971-74), cap de la secció de Cultura del Diari de Barcelona (1974-78) i d'El Periódico (1978-88) i directora de l’agència EFE a Catalunya (1988-92). Col·laborà també durant molts anys a La Vanguardia i El País, i destacà especialment en articles de fons i entrevistes. Fundà també la revista cultural Qué Leer, dirigí la col·lecció d’assaig "El círculo Cuadrado" de Plaza & Janés i fou autora dels guions de les cerimònies d’obertura i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992), a més de conduir alguns programes de televisió. Doctora en sociologia, escriví una trentena d’assaigs centrats en la comunicació de massa i les grans tendències en l’opinió pública, i també en la condició de la dona en el món actual, de la qual denuncià les inèrcies de la cultura masclista. En política catalana i espanyola se situà sempre en l’espai d’esquerres i fou partidària del federalisme.
Entre els seus llibres cal esmentar La moda, ¿comunicación o incomunicación? (1977), Anticonceptivos y control de natalidad (1977) i La aventura de envejecer (1987), aquests dos últims amb Santiago Dexeus, la biografia Un rebelde en el poder: Pasqual Maragall (amb Xavier Febrés, 1991), Lo cursi y el poder de la moda (premi Espasa d’assaig, 1992), La década de la decencia (1995), Crónicas virtuales (1998), El segundo poder (1998), El mundo según las mujeres (2000), El tabú (2001, amb Clara de Cominges), El malentendido. Cómo nos educan los medios (2003), La Fama. Iconos de la religión mediática (2009, tesi doctoral), entre d’altres, i una única novel·la, Clave K (2015). El 2007 va ser guardonada amb el premi Trajectòria Europeista, del Patronat Català Pro Europa i de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.