Després de llicenciar-se en dret per la Universitat de Buenos Aires (1983), aquest any s’afilià al Partido Justicialista. Treballà per al departament d’afers jurídics del Ministeri d’Economia (1983-89) i participà en la ronda Uruguai del GATT. Fou superintendent d’Assegurances de la Nació durant el primer mandat de Carlos Saúl Menem (1989-95) i assessor de Mercosur i d’ALADI en la legislació d’assegurances. Estret col·laborador d’Eduardo Duhalde a Buenos Aires, es convertí en un dels caps de la campanya presidencial d’aquest (1999). L’any 2000 fou elegit diputat de l’assemblea de Buenos Aires, càrrec que abandonà per dirigir la campanya presidencial de Néstor Kirchner (2003). Un cop aquest assumí el càrrec, nomenà Fernández cap de gabinet. Conservà el càrrec quan Cristina Fernández de Kirchner succeí el seu marit a la presidència (2007), però dimití l’any següent pel fracàs de les negociacions que encapçalà amb els representants del sector agrícola sobre l’impost a les exportacions. Els anys següents es distancià de la presidenta i el 2015 creà el Partido del Trabajo y la Equidad (PARTE). Tanmateix, reingressà a l’ala kirchnerista del peronisme (2018) i el gener del 2019, formant equip amb l’expresidenta Fernández de Kirchner, derrotà el fins aleshores president Mauricio Macri en les eleccions presidencials del 27 d’octubre. Assumí el càrrec de president el 10 de desembre.