Vida
Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona. El 1839 viatjà a París, on estudià la poesia provençal, prenent com a base els manuscrits conservats. Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres el 1845, a partir de l’any següent fou catedràtic d’estètica i història de la literatura a la Universitat de Barcelona. També es dedicà a la crítica literària i de l’art i a l’estudi de la literatura catalana, castellana i d’altres països europeus, com Itàlia, França, Occitània, Alemanya i Anglaterra. Personatge important de la Renaixença, contribuí de manera decisiva a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona. Publicà diversos estudis sobre la literatura catalana i uns treballs d’una novetat absoluta a la Península Ibèrica sobre la cançó tradicional catalana, com ara Romancerillo catalán (1853), que fou ampliat posteriorment i reeditat el 1882. Presidí l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1861-78), i fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i corresponent de l’Acadèmia de la Història i de l’Academia Española. Entre els seus deixebles hi hagué M. Menéndez Pelayo.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Milà i Fontanals, Manuel: Romancerillo catalán: canciones tradicionales, Libr. de D. Álvaro Verdaguer, Barcelona 1882