També rep aquest nom la secció central, situada entre l’exposició i la reexposició, de la forma sonata. Qualsevol alteració d’algun dels paràmetres musicals pot considerar-se un desenvolupament, sempre que suposi una veritable manipulació del material inicial. Els recursos més habituals, però, són la contracció o l’expansió de l’estructura del tema, la seva fragmentació melòdica (fragmentació que pot originar un passatge imitatiu) o la seva combinació amb altres temes, i, en general, qualsevol recurs que creï sensació d’inestabilitat i d’impredictibilitat, com poden ser els contrastos sobtats de textura, instrumentació, dinàmica, etc. En aquest sentit, és habitual que els passatges de desenvolupament mostrin una acusada inestabilitat tonal a conseqüència de l’ús, entre d’altres, de les progressions, sovint amb caràcter modulant. Cal assenyalar que un tema desenvolupat no és el mateix, en principi, que un tema variat, ja que la variació només comporta, en general, una ornamentació del perfil melòdic del tema sense arribar a alterar la seva estructura interna. Tampoc no s’ha de confondre el desenvolupament d’un tema amb la seva transformació (transformació temàtica).
m
Música