Les perdius, llibre de cançons, J. Maiden, Eumo ed., Barcelona 1992
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger (meistersinger), tot i que aquests feien servir la paraula bar, d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa (gesätz) sinó tota la cançó. Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang (format per la repetició d’un peu o stollen) i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu. La barform es troba també, per exemple, en les ballades franceses dels segles XIV i XV, en el coral luterà, en el lied romàntic i en la música popular.
L’esquema inicial admet variants com ara AABA o AABB. A. Lorenz considera la barform un dels principis formals més importants de la música de Wagner.
Bibliografia
- A. Lorenz: Das Geheimnis der Form bei Richard Wagner, Berlín 1924-34