Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme. Comptà amb el suport de diversos col·lectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord. Dirigents: Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M. Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners. Foren organitzacions properes: DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Taula Antinuclear i Ecologista i els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. Propugnà l’abstenció en les eleccions legislatives de 1986 i es mostrà contrari a la candidatura olímpica de Barcelona. Durant la II Assemblea (febrer de 1987) es dividí en dos grups, el Moviment de Defensa de la Terra-Independentistes dels Països Catalans i el Moviment de Defensa de la Terra-Partit Socialista d’Alliberament Nacional. Edità La Veu de la Terra (1984-1986). Al setembre de 1999 conegué una temptativa de rellançament.