L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda. Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes. Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita. A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries, també fabricaren vals i bons de valor escàs i que no tenien cap altra pretensió que facilitar els intercanvis interns de poc volum. Gràcies al desenvolupament de la xilografia i de la litografia, s’ampliaren enormement les possibilitats creatives en els bitllets de paper, que proporcionaren als artistes un espai rectangular més gran que el d’un simple cospell monetari, a més de la facilitat per incorporar-hi el color. Les temàtiques més freqüents van ser la representació de símbols o imatges que identificaven el municipi emissor, amb els seus escuts, amb paisatges locals o amb monuments rellevants. També s’hi incloïen composicions d’inspiració bèl·lica o patriòtica, sovint amb un tractament que presentava grans similituds estètiques amb el cartellisme de l’època.
L’emissió de paper moneda durant la Guerra Civil
Al voltant de set-cents municipis van emetre paper moneda durant la Guerra Civil, la qual cosa proporciona exemples de nivells artístics molts diferents, amb dissenys més o menys acurats segons les possibilitats de cada població. El material utilitzat en la fabricació d’aquests bitllets també va ser molt diferent d’uns casos als altres, emprant paper de barba o fil, cartró, cartolina, pergamí, o simplement fulls de paper extrets de llibres de comptabilitat en aquells municipis on la situació era més precària. Algunes poblacions aconseguiren emetre simples papers manuscrits o senzills fragments de cartró o cartolina amb el tampó oficial de l’ajuntament imprès, com és el cas de Corbera (Terra Alta), les Oluges (Segarra), Sant Pol de Mar (Maresme) o la Selva de Mar (Alt Empordà). Altres municipis, com ara Alcover (Alt Camp), Amposta (Montsià), l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) o Gironella (Berguedà), es limitaren a elaborar els bitllets amb dissenys compostos simplement per caràcters tipogràfics, de vegades envoltats d’orles o sanefes decoratives.
Amb tot, la majoria de poblacions van emetre bitllets que, amb més o menys habilitat i atributs artístics, mostren composicions figurades que s’inspiren en símbols propis o que reivindiquen ideals polítics. Destaquen alguns bitllets dissenyats per artistes reconeguts, que es caracteritzen per la qualitat estètica i compositiva. Potser els més coneguts són els emesos per la Generalitat de Catalunya, dissenyats per Josep Obiols (1894-1967), un dels exponents del Noucentisme català més importants i autor de nombrosos encàrrecs d’institucions cíviques i polítiques. Obiols, després de diversos dibuixos preparatoris, va confeccionar els boixos per al gravat dels bitllets de 10, 5 i 2, 50 pessetes, estampats a l’Institut Gràfic Oliva de Vilanova. A l’anvers hi ha l’escut de Catalunya amb una espiga i un martell, com a símbols del treball. El paper estava preparat amb una marca d’aigua consistent en un cap masculí d’estil clàssic que a l’anvers s’envolta d’una elaborada corona de llorer i d’alzina. Els reversos presenten diferents dissenys segons el seu valor. Al bitllet de 10 pessetes hi figura una escena marinera amb barques de pesca que comparteixen l’espai amb una elaborada corona de llorer que envolta la marca d’aigua. El bitllet de 5 pessetes mostra una composició simbòlica en què es representa un feix d’armes, al·lusió a la guerra, al costat d’un camperol segant el blat i d’un obrer davant d’unes fàbriques, una evident al·legoria de l’agricultura i de la indústria. Al bitllet de 2, 50 pessetes s’hi mostren els símbols de la indústria i del progrés, amb la representació detallada de fàbriques amb xemeneies fumejants, presidides pel dibuix del Forjador (1914), coneguda escultura de Josep Llimona instal·lada a la plaça de Catalunya. Obiols també va ser l’encarregat de dissenyar els bitllets de Viladrau, on figura un bonic i contrastat paisatge de la Font de l’Oreneta, indret característic de la població.
Xavier Nogués (1873-1941) va ser un altre dels artistes que van participar en el disseny de paper moneda. Autor d’una obra molt diversa, d’enfocament noucentista però amb tendència cap a l’expressionisme, fou l’encarregat de realitzar els bitllets d’Olot, població en la qual residia en aquella època exercint com a professor de gravat de l’Escola d’Arts i Oficis. El mateix any que va il·lustrar el Bestiari, de Pere Quart, Nogués va dissenyar els bitllets d’Olot; probablement per indicacions de l’Ajuntament mateix, no va concebre una obra pròpia i es va limitar a reproduir el paisatge de l’obra Record trist (1853), del pintor olotí Joaquim Vayreda, ensenya artística d’aquesta ciutat.
Altres bitllets també van ser encarregats a especialistes en disseny gràfic i cartellisme, facetes artístiques que durant aquest període van experimentar una de les etapes més florents. Josep Artigas Ojeda, tècnic de publicitat i cartellisme, molt a l’inici de la seva trajectòria artística va rebre l’encàrrec de dissenyar els bitllets de nombroses poblacions de tota la geografia catalana, com ara les Borges Blanques (Garrigues), Borredà (Berguedà), Camprodon (Ripollès), Cornellà del Llobregat (Baix Llobregat), Oló (Bages) o Pineda de Segarra (Segarra). Tots aquests bitllets mantenen una estètica similar, malgrat que l’artista incorpora elements propis de cada població, com ara el pont romànic de Camprodon, la portalada de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat o la vista panoràmica del poble d’Oló. Les seves representacions també es complementen amb la incorporació de l’escut de cadascuna de les poblacions, sovint acompanyat amb composicions de diferents objectes que simbolitzen l’agricultura, el comerç i la indústria, per exemple garbells o espigues de blat, cascos alats de Mercuri o rodes dentades, gairebé sempre amb el recurs de fines línies horitzontals o encreuades que omplen els espais buits de la superfície del bitllet. És interessant considerar que els bitllets de totes aquestes poblacions foren fabricats per Grafos Col·lectivitzada de Barcelona, impremta que el mateix any va editar un cartell del Sindicat Metal·lúrgic de la UGT, també dissenyat per Artigas. Probablement, en molts casos, els encàrrecs dels dibuixos dels bitllets van ser de les mateixes impremtes. Així doncs, les similituds artístiques apreciades en altres bitllets igualment impresos a Grafos Col·lectivitzada, com per exemple el de Castellterçol (Vallès Oriental) o Móra la Nova (Ribera d’Ebre), suggereixen que també foren dissenyats per aquest mateix autor.
Alguns bitllets mostren una tècnica, una temàtica i una estètica estretament agermanades amb el cartellisme de l’època. En aquests bitllets el tractament del color i de les composicions els confereix una forta expressivitat. Destaca el bitllet d’1 pesseta de Figueres (Alt Empordà), en què es dissenyen els caps sobreposats i de perfil d’un soldat amb casc i d’un obrer, fortament contrastats amb el joc d’ombres. El bitllet de Mataró (Maresme) presenta una estètica similar, en què la representació del bust de Mercuri, amb una enclusa i una espiga de blat, simbolitza les repetitives al·lusions al comerç, a la indústria i a l’agricultura. La influència del cartellisme en els bitllets emesos durant la Guerra Civil encara és molt més palesa en l’exemple de Montornès del Vallès (Vallès Oriental), al revers del qual hi ha reproduït un cartell en què es representa una expressiva al·legoria a la victòria, realitzat per l’artista Monleón i publicat a la revista valenciana Estudios a la darreria de l’any 1936.
Els temes referents a la guerra, a la defensa de la República i a l’esperada victòria són freqüents en els dissenys dels bitllets, encara que sovint presenten una estètica molt desigual segons l’habilitat de l’autor. El bitllet de Blancafort (Conca de Barberà) presenta un dibuix amb el cap de la República amb gorra frigia i corona de llorer, i el de Sarrià de Ter (Gironès), dissenyat per Tomàs Roca i amb una estètica més classicista, també adopta la mateixa iconografia. Josep Aguilera, dibuixant i pintor nascut a Salt i professor de dibuix a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona, és l’autor dels bitllets emesos en aquesta ciutat, en els quals es mostra un minuciós dibuix de la Victòria, nua i dreta, que, amb el puny alçat, guia els combatents.
El progrés, sovint identificat amb la indústria, l’agricultura i el comerç, és una imatge constant en les figuracions dels bitllets. Algunes poblacions representen simples composicions amb objectes simbòlics, com ara el dibuix realitzat per Juli Pallí, alcalde de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), per al bitllet d’aquesta població, en el qual figuren fàbriques amb xemeneies fumejants i espigues de blat. Els bitllets de Rubí (Vallès Occidental), amb la representació d’una roda dentada, una enclusa, una falç i una branca d’olivera, també presenten el mateix tema. De la mateixa manera, l’acurat dibuix dels bitllets de Canet de Mar (Maresme) és una al·legoria evident a la indústria, l’agricultura i la ciència, amb la figuració de fàbriques, una enclusa i una malla, una roda dentada, llibres i un tinter. Alguns bitllets d’altres poblacions mostren una temàtica similar, malgrat una iconografia d’evident inspiració clàssica. És l’exemple dels bitllets d’Altafulla (Tarragonès), amb un encertat dibuix de putti juntament amb un corn de l’abundància curull de fruits, o les representacions de la deessa Ceres als bitllets de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya) i als de Maià de Montcal (Garrotxa). Aquests, realitzats per l’artista Josep M. Dou, mostren una gran habilitat en el dibuix i una estètica d’inspiració plenament clàssica.
Altres municipis exposen les mateixes temàtiques mitjançant escenes figurades, algunes d’una gran expressivitat i complexitat. Els bitllets realitzats tant per l’Ajuntament de Vic, com per la Secció Cooperativa del Sindicat Agrícola de Vic, dissenyats pel dibuixant Llucià Costa, presenten variades composicions d’una palesa estètica noucentista en les quals es representen escenes bàsicament agrícoles i ramaderes, per exemple pageses traginant productes d’aviram en grans cistells o una dona munyint una vaca, totes elles executades amb gran minuciositat.
Dins d’aquest mateix corrent iconogràfic, destaca l’obra d’Amador Garrell, dibuixant autodidacte nascut a Granollers l’any 1917, que va realitzar el disseny dels bitllets d’aquesta població, en els quals figuren un obrer i un pagès unint les mans sobre un escut coronat de Catalunya, completat amb un esquemàtic paisatge rural en què apareix un camperol llaurant el camp amb una parella de bous, tot dominat per l’expressiva inscripció «Terra Lliure». El mateix autor també va signar els bitllets realitzats a Llinars del Vallès (Vallès Oriental), amb unes composicions quasi idèntiques. Les similituds compositives d’aquests bitllets amb els emesos a Cardedeu, a Palautordera i a Montornès del Vallès (Vallès Oriental), que presenten amb poques diferències el mateix disseny, indiquen que també degueren ser dissenyats per Amador Garrell, artista que després de la guerra va continuar la seva trajectòria artística participant, per exemple, amb tres retrats a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de l’any 1944 i dissenyant el mateix any un cartell per a la Feria Exposición Provincial Ganadera.
D’un contingut molt similar és el disseny realitzat pel dibuixant Andreu Fonts Nogués per al bitllet de l’Ajuntament d’Hostoles (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa), on es veu la imatge d’un camperol amb una aixada a l’espatlla, darrere del qual s’aprecia una vista del poble i del pont sobre el riu Brugent. Fonts Nogués també va participar en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de l’any 1944, amb la presentació d’una natura morta i d’una marina a l’oli. Dins d’aquesta unitat temàtica, probablement Josep Morell, cartellista nascut a Sant Esteve d’en Bas i finalista en diversos certàmens i exposicions artístiques, va realitzar el disseny dels bitllets de Baget (Garrotxa), amb el dibuix d’una mula conduïda per un traginer. Amb tot, un error ortogràfic i el desgrat de la població envers la representació d’una mula van fer retirar aquest bitllet, que es va substituir per una nova emissió dissenyada pel mestre del poble, Narcís Coma. D’estil i temàtica semblants són els bitllets de Montagut de Fluvià (Garrotxa), els quals, signats per A. Lagarola, mostren un pagès amb barretina llaurant un camp amb una parella de bous, o els de Vilaller (Alta Ribagorça), que, amb un gravat al boix de l’artista Massilló, presenten un composició d’una forta expressivitat, amb la imatge d’un gran arbre al costat d’un pagès que condueix una parella de bous.
Molts altres bitllets, amb una iconografia més local, representen símbols o composicions que identifiquen els treballs o les activitats tradicionals de la població, com ara la imatge d’unes barques de pesca i plantes d’arròs als bitllets de les Cases d’Alcanar (Montsià), o el dibuix a ploma que representa la fabricació de rodells a Arbúcies (Selva), artesania típica d’aquesta població. Altres dissenys presenten imatges encara més circumscrites a la població emissora, on els símbols paisatgístics, arquitectònics o monumentals de les poblacions que emetien el bitllet es converteixen en el motiu principal o únic de la composició. Amb una qualitat artística desigual, són molt nombrosos els bitllets que s’acullen a aquestes iconografies, com per exemple Agramunt (Urgell), on figura la façana de l’ajuntament, Balaguer (Noguera), amb una vista panoràmica de la ciutat, o Caldes de Montbui (Vallès Occidental), amb el dibuix a ploma de l’església parroquial, realitzat probablement per M. J. Raspall Mayol, arquitecte i aquarel·lista. Ismael Balenyà, pintor i gravador nascut a Montblanc (Conca de Barberà), i va ser l’encarregat de realitzar els bitllets de la seva població, amb un elaborat dibuix de les muralles medievals, va ser també l’autor del cartell de les Festes del 50è Aniversari de la Coronació de la Verge de la Serra de Montblanc l’any 1956, i també va fer col·laboracions gràfiques en diferents publicacions de París. Joan Borrull va dissenyar els bitllets del Vendrell (Baix Penedès), on havia nascut, amb un dibuix de les portes medievals d’accés al poble.
Finalment, un altre tipus de bitllets mostra les imatges dels personatges il·lustres nascuts a la població emissora. En aquest sentit, destaquen els variats bitllets de Reus que, realitzats per Josep Farré Revascall, representen les efígies de quasi una vintena de personalitats d’aquesta ciutat, per exemple Marià Fortuny, el general Prim, Pròsper de Bofarull i Baldomer Galofré, entre d’altres. Gairebé amb tota seguretat, el mateix Josep Farré Revascall —expert pintor reusenc distingit amb la medalla Fortuny per la seva ciutat natal— també va dissenyar el bitllet de Riudoms, en què, amb una gran similitud, es representa l’efígie de Jaume Vidiella, compositor i músic nascut en aquesta població.