Podem parlar de la catalanitat del món?

El poble català sempre ha sentit l’impuls de conèixer altres països, pobles i cultures. A escala individual d’una manera permanent, i ocasionalment a escala col·lectiva, aquesta tendència l’ha dut a sortir del redós familiar –a vegades confortable, a vegades no gens–, a veure món i conèixer altres països, pobles i cultures, a relacionar-s’hi i, sovint, acabar establint-s’hi temporalment o definitivament. Un cop a fora, els catalans han deixat empremtes, a voltes significatives, de la seva manera de fer individual o col·lectiva en tots aquells aspectes propis de l’activitat humana. La bibliografia d’obres que fan referència a la presència catalana al món és relativament abundosa. Entre aquesta bibliografia hi ha un cert nombre de monografies dedicades a catalans amb una obra preeminent realitzada lluny de Catalunya, alguns reculls, més o menys extensos, de “catalans universals”, algun repertori molt complet de catalans establerts a les Amèriques en l’època colonial o desterrats a conseqüència de la guerra civil, i a una escala més col·lectiva la presència catalana a les ribes de la Mediterrània durant l’expansió mercantil i militar dels segles XIV i XV, els exilis polítics conseqüència de la guerra de Successió i, ja més tardanament, la participació dels catalans en les conteses bèl·liques europees del segle XX.

En aquesta bibliografia hi faltava, però, una obra de conjunt que cobrís amb aspiracions d’exhaustivitat totes les èpoques i tots els aspectes d’aquesta projecció catalana en el món. Una obra en què es mostrés tant l’acció individual d’algunes personalitats molt singulars com la de determinats grups i col·lectius. I això en camps tan diversos com el comerç, la política, l’art, l’activitat científica o tècnica, etc. Amb Catalans al món. Atles de la presència catalana al món, Enciclopèdia Catalana ha volgut dur a terme aquesta obra de conjunt que testimonia la permanent pulsió universalista de la nostra cultura i que sembla especialment oportuna en un moment en què des de diverses tribunes molt influents s’alcen veus que pretenen caricaturitzar-la titllant-la de parroquial i tancada. 

La idea inicial de l’obra la va tenir Francesc Roca, economista i historiador, persona dotada d’una inexhaurible curiositat intel·lectual. Amb paciència d’entomòleg, minuciositat detectivesca, perseverança indefallent i un entusiasme encomanadís, Roca ha escorcollat pacientment arxius recòndits, ha redescobert llibres oblidats i documents introbables fins que ha reeixit a reconstruir fets, vides i miracles d’un nombrós cens de
catalans que han deixat petja important en els indrets més diversos del nostre planeta. Aquest preciós material, en gran part desconegut –i el conegut mai no aplegat de manera ordenada i sistemàtica–, podria haver-se mostrat de manera convencional, a través d’un relat circumstancial dels fets, però ha estat triada una altra opció, la de transferir una gran part de la informació damunt d’un repertori de cartografia ad hoc tal com és pràctica habitual en els atles temàtics. Aquesta tria no és trivial, perquè els recursos cartogràfics atorguen unes possibilitats expositives que, d’una banda, estalvien la part més feixuga de certes descripcions i, de l’altra, permeten de copsar de manera molt intuïtiva les informacions més rellevants dels diversos temes que són tractats en l’obra. La cartografia, per tant, és una part fonamental, amb un rang equivalent al de les descripcions literàries. L’artífex d’aquesta part és de Víctor Hurtado, també economista i historiador, que té una acreditada reputació com a expert en cartografia històrica dels Països Catalans. Col·laborant estretament amb Francesc Roca, Hurtado ha sabut traduir de manera creativa i convincent, sobre els diversos mapes, plans i esquemes que constitueixen la part gràfica de l’obra, tota la informació que era susceptible de ser cartografiada.

En l’apartat del disseny i la maquetació, l’obra ha comptat amb la col·laboració inestimable de Dolors Ventura. I per últim, i com a mestra concertadora de tot el projecte, l’editora Roser Pubill ha vetllat amb molt
d’ofici i extremat tacte perquè aquest arribés a bon port. 

Deixem ara a judici dels lectors de decidir si hem atès els objectius que preteníem d’assolir.

Jesús Giralt i Radigales
DIRECTOR EDITORIAL D’ENCICLOPÈDIA CATALANA