Situació
Torre mutilada del castell, situada en un puig estratègic I ben comunicat amb altres castells i torres del voltant.
ECSA - A. Roura
Les restes d’aquest castell són situades a la part alta del poble de Llar, sobre una penya, a 1 360 m d’altitud. Aquest castell es comunicava a ull nu amb la torre de l’església d’Entrevalls (municipi de Toès), amb el castell de Prats de Balaguer (municipi de Fontpedrosa) i fins i tot amb la torre de Goà (municipi de Saorra).
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 49” N - Long. 2° 12’ 40” E.
Per bé que hom pugui arribar a Llar a partir de Canavelles, és millor prendre la N-116 i arribar fins a Fontpedrosa. A l’entrada de Fontpedrosa, a mà dreta, cal agafar una pista que s’enfila fins a Llar (a uns 5 km). (PP)
Història
Llar (Lare, 864; villare de Lare, 872; Llar, 1581) depengué des del segle IX de Sant Andreu d’Eixalada i, després, de Sant Miquel de Cuixà. Aquesta situació duraria fins al 8 de juliol de 1482, data en la qual l’abat i la comunitat de Sant Miquel de Cuixà cediren el lloc i castell de Llar a Joan Sirac i de Serrabou, burgès de Vilafranca de Conflent, en canvi del castell de Bolvir (Cerdanya) i de la vegueria i la batllia d’aquest mateix castell, la qual Joan Sirac tenia ja abans sota la senyoria de l’abat. Foren hereus seus Joan Cassany, dit Gall, esmentat el 1507 i el 1516, i Joan Francesc Cassany-Gall (1568; 1578). Els descendents d’aquest darrer adoptaren el cognom de Llar (Guerau de Llar, 1592; Jerònim de Llar, 1599; Carles de Llar, 1641). Aquest, espòs d’Anna Maria Pasqual i de Cadell, fou el pare de Francesc de Llar i de la malaventurada Agnès de Llar. Els Llar tingueren un paper destacat en la conjuració de Vilafranca de Conflent contra la dominació francesa (1674). (PP)
Castell
De l’antic castell només resta una torre que tenia una planta gairebé quadrada. Fou construïda damunt de la roca. A l’exterior, el costat sud, té una longitud de 5,6 m i el costat oest de 5,3 m. La paret nord, una de les més ben conservades, té una alçada de 5 m. Les parets són fetes amb lloses de llicorella (de 15 cm d’alt per 35 cm de llarg), sense treballar, però col·locades tot formant filades horitzontals i unides amb morter de calç. Als angles, les pedres eren més tallades, però semblants a les de la resta de l’edifici. Així mateix, a la part més baixa, hi ha pedres més grosses, moltes de les quals de granit.
A la cara sud encara s’endevina l’existència de la porta, que tenia una amplada de 120 cm. Hom veu només la part inferior dels dos muntants. Durant aquest segle aquesta torre ha estat molt malmesa. Sembla que, al segle passat, no sols s’hi podia veure la porta sencera, sinó que també s’endevinava l’existència d’un matacà al damunt d’aquesta porta d’accés (Pous, 1973, pàg. 72). Hi havia, així mateix, diverses espitlleres.
Amb els elements que tenim, gairebé és impossible de datar aquest edifici, però en principi hem de pensar que fou construït cap al segle XII. Originàriament, almenys devia tenir una alçada d’uns 8 m. L’hem de considerar, però, més una casa forta del tipus torre que no pas un veritable castell. Podem pensar que era una construcció semblant, per exemple, a la torre o castell d’Èguet de la propera comarca de la Cerdanya. (JBM)
Bibliografia
- Pous, 1973, pàg. 72
- Buron, 1989, pàgs. 130-131