Situació
Façana de migdia d’aquesta antiga església parroquial, ara sense culte.
ECSA - A. Roura
L’antiga església parroquial, avui en un lamentable estat d’abandó, és a llevant del poble de Llar, a uns 500 m, a la dreta de la carretera i en el clos del cementiri.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 56” N - Long. 2° 13’ 1” E.
Per arribar-hi cal prendre el mateix itinerari descrit en la monografia precedent. (PP)
Història
Aquesta antiga església parroquial fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. És possible que aquesta subjecció arrenqui de la donació que l’any 846 feu el comte Berà I a Sant Andreu d’Eixalada d’una església dedicada a sant Andreu situada prop de Canavelles. Amb tot, el primer esment segur és de l’any 950, quan entre les propietats de Cuixà que es confirmen en la butlla del papa Agapit II consta Llar amb l’església de Sant Andreu. Aquesta situació també es comprova en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011.
L’església es desafectà al segle XIX quan es construí un nou temple al poble. (CPO)
Església
Interior de l’església, on s’observa perfectament el parament d’esquist.
ECSA - A. Roura
És una església de nau única, amb capçalera semicircular i coberta d’una volta de canó llis, apuntada com l’arc presbiteral. Un campanar d’espadanya corona la paret de ponent.
Una finestra d’arc de mig punt, probablement de doble esqueixada (avui paredada perquè l’absis és mig enterrat exteriorment), s’obre a l’eix de la capçalera. N’hi ha una altra, estreta i amb llinda, a la paret de ponent de la nau.
La porta, d’arc de mig punt, és a migdia de la nau. La paret nord és assentada en part sobre la roca natural, tallada a l’interior de la nau a plom del mur fins a 1 m d’alçada.
L’aparell general és d’esquist brut i la teulada és també de lloses d’esquist. Les parets de la nau tenen un gruix de poc més d’un metre. El conjunt de l’església data probablement del segle XI.
Totalment abandonada des de l’inici del segle XIX, l’església amenaça d’arruïnar-se definitivament i mereixeria una intervenció urgent. (PP)
Bibliografia
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 73, pàgs. 292-293
- Cazes, 1990, pàg. 13
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68