Situació
Els escassos vestigis d’aquest castell que defensava el congost de les Graus sobre la Tet.
ECSA - J. Bolòs
Les restes d’aquest castell es troben sobre un petit turó damunt d’un revolt del riu Tet, al congost de les Graus. Devia controlar el pas de la via que seguia la Tet. Una torre que segurament depenia d’aquesta fortalesa és situada al davant, a l’altra banda del riu (ja en municipi de Nyer).
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 9” N - Long. 2° 15’ 10” E.
Si seguim la carretera que va de Prada al coll de la Perxa (N-116), havent passat Oleta i immediatament després d’un túnel que hi ha abans d’arribar als Banys de Toès cal deixar l’automòbil. Del costat del túnel surt un corriol que en pocs minuts ens portarà fins al cim de l’esperó que s’alça sobre la Tet. (JBM)
Història
Malgrat la indubtable antiguitat d’aquest castell, la primera menció coneguda és de l’any 1589 (castrum de Niovol). Podria haver estat objecte de destruccions sistemàtiques al segle XVII, manades per l’enginyer i mariscal marquès de Vauban, circumstància que explicaria el seu estat actual. (PP)
Castell
A la part més alta del turó, si ens fixem en el relleu del terreny, encara podem intuir l’existència d’un edifici potser de planta quadrangular, que feia almenys uns 6 m al costat nord, uns 10 m al costat sud i uns 13 m a la banda oest. Dins d’aquest espai, la part més elevada és la nord-oest. En realitat, però, sols veiem algunes restes de parets als costats oest i nord. A la banda occidental, al llarg d’uns 3 m, hi ha dues filades de pedres poc treballades, que han de pertànyer a una fortificació d’època medieval. També hom veu unes filades de pedres al nord, al llarg d’uns 3 m més. A l’est és difícil de saber si el marge que hi ha correspon a un mur de la fortificació o no.
Aquest turó resta limitat a la banda nord per un vall. Als tres costats restants hi ha el vessant abrupte i el curs del riu.
Tot i que per les restes que s’han conservat és difícil d’assegurar res, en principi, d’acord amb la seva forma i amb els minsos fragments de mur conservats, l’hem de datar cap al segle XII o XIII. Caldria, però, fer-hi una acurada excavació arqueològica, tant per a poder-ne dibuixar exactament la planta com per a establir-ne una datació més segura. (JBM)
Bibliografia
- Coromines, 1965, vol. I, pàgs. 181-182
- Pous, 1973, pàg. 73