Situació
Façana de ponent, l’element més genuí d’època romànica d’aquesta església parroquial molt modificada.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Martí de Canals presideix el poble del mateix nom, situat sobre la carretera de la Pobla de Segur a Pessonada. (JAA)
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG343770.
Història
El lloc de Sant Martí de Canals apareix repetidament en la documentació medieval, relacionat i vinculat al monestir de Santa Maria de Gerri.
En els documents coneguts com a falsos VI, VIII i X de Gerri, datats suposadament a la fi del segle XI, la parròquia, la vila i l’església de Santa Martí de Canals consten com a possessió del monestir de Gerri, per donació del comte Isarn i la seva esposa, i d’Amància (del castell de Claverol).
En la butlla del papa Joan XIII del 966 de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri figura l’església de Sant Martí de Canals, igual que en la butlla de confirmació del papa Alexandre III del 1164.
L’any 1071, l’abat Ugbert de Gerri feu un establiment amb els homes de Sant Martí de Canals. Un nou contracte ad plantandum entre l’abat de Gerri i els habitants de Sant Martí de Canals es documenta l’any 1101.
L’any 1115, Arnau Ramon feu constar que tenia l’honor de Sant Martí de Canals per l’abat de Gerri, a qui retornaria quan ell morís.
El lloc de Sant Martí de Canals fou molt cobejat entre els diversos senyors jurisdiccionals de la zona, i en aquest sentit es documenten diverses demandes, per part del monestir i dels homes de Sant Martí reclamant-ne els drets.
L’any 1138, l’abat de Gerri presentà demanda al tribunal comtal contra els germans Claverol, per tal com aquests feien “forces i toltes en l’honor i homes” de Sant Martí de Canals. A la darreria del segle XIII, Ramon de Vilamur damnificà els habitants de Sant Martí de Canals i fou obligat, pel rei Jaume II, a restituir al monestir i a la vila el bestiar pres (any 1299) i a pagar onze vegades la quantitat de 2 000 sous jaquesos pels danys que hi havia causat (any 1301). Noves qüestions per les terres de Sant Martí de Canals s’establiren el 1328 entre el monestir i Ferrer Alamany de Toralla. També al segle XIV, en els conflictes que es produïren entre els comtes de Pallars i el monestir de Gerri, Sant Martí de Canals en resultà damnificat pels batlles comtals. Conflictes que finiren amb el pariatge del 1368, pel qual la jurisdicció del lloc i els rèdits que se’n derivaven restaven dividits, a mitges, entre ambdós senyors.
En el Spill... del vescomtat de Castellbò, del començament del segle XVI, la vila de Sant Martí de Canals hi consta com a lloc del monestir de Gerri, dins del quarter de Rialb, vall d’Àssua i Gerri, com a resultat dels pariatges que se signaren entre el vescomte de Castellbò i l’abat de Gerri el 1426.
L’església de Sant Martí de Canals estava subjecta al monestir de Gerri i, com a tal, exempta de les visites pastorals dels delegats dels bisbes d’Urgell, motiu pel qual aquesta església parroquial no apareix en cap d’aquestes relacions.
L’edifici romànic de Sant Martí fou renovat a la fi del segle XIV, fet que motivà que l’any 1394 l’abat Jaume Sarrovira donés llicència al seu vicari general Joan d’Odense, perquè consagrés l’església de Sant Martí de Canals.
L’any 1424 era proveït rector de l’església Pere Jover, i l’any 1430 ho era Bernat Figuerola; en ambdues ocasions per l’abat de Gerri. Actualment depèn de la parròquia de Salàs de Pallars. (MLIC)
Església
És un edifici d’una nau amb testera plana, sense absis diferenciat. L’edifici ha estat molt transformat i es fa difícil escatir quins dels seus elements corresponen a l’obra medieval original. Semblen d’aquest període la façana de ponent, amb la porta d’arc de mig punt adovellat i extradossat per una motllura, on hi ha la data del 1637, moment que deu correspondre a la reforma de l’església; i la façana de llevant, que ultrapassa el cos de l’església. L’aparell d’aquestes parts possiblement medievals és de carreus sense polir, disposats molt uniformement, que en tot cas correspondrien a una datació no anterior al segle XII. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 244
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 200, pàgs. 388-390
- Puig, 1991, vol. II, 1991, doc. 14, pàg. 10; doc. 80, pàg. 56; doc. 110, pàgs. 78-79; doc. 126, pàgs. 89-90; doc. 138, pàgs. 97-98; doc. 153, pàgs. 109-111; doc. 282, pàg. 191; doc. 288, pàgs. 195-196; doc. 325, pàg. 220; doc. 356, pàgs. 242-243; doc. 359, pàg. 244; doc. 363, pàgs. 246-247; doc. 364, pàgs. 247-248; doc. 401, pàgs. 276-284; doc. 403, pàgs. 284-285; doc. 428, pàg. 300; doc. 440, pàgs. 304-306; doc. 455, pàg. 314; doc. 459, pàgs. 322-323; doc. 469, pàgs. 332-334; doc. 470, pàgs. 334-336; doc. 483, pàg. 358; doc. 513, pàgs. 385-386; FG-VI, pàgs. 406-408 i FG-VIII, pàgs. 409-410.