Situació
L’església de Sant Mateu de Fumanya és situada en un petit pla, al peu del camí que va a Peguera, a 1 450 m d’altitud i al peu de les anomenades Roques de Fumanya, que són un contrafort de la serra d’Ensija. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781: x 0,18 — y 70,5 (31 TDG 018705).
Aspecte de l’exterior de l’església des del costat de ponent. Hom hi pot veure una porta moderna, tapiada, un òcul, també modern, i el campanar d’espadanya, amb dues obertures.
Arxiu Gavín
Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est, amb l’absis a primer terme, al centre del qual hi ha oberta una finestra d’esqueixada simple. Del mur de tramuntana surten els murs exteriors d’una capella oberta modernament.
Arxiu Gavín
Per anar a l’església de Sant Mateu de Fumanya cal agafar la carretera de Berga a Guardiola (C.1411); just a l’indret on hi ha la central tèrmica de Cercs i la fàbrica de ciment, cal agafar el trencall de mà esquerra que porta a Sant Corneli (4 km) i a Fígols Vell (3 km). Cal arribar fins a Fígols Vell i, aleshores, sense abandonar la pista, seguir camí cap a Fumanya, poble al qual s’arriba per aquest mateix camí al cap de quatre quilòmetres, sempre en direcció a Peguera. (JPC)
Història
Sant Mateu de Fumanya, dins l’antic terme del castell de Fígols, al comtat de Berga, fou una església dependent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà; aquesta dependència explica possiblement el fet que Sant Mateu no fos mai església parroquial.
La primera notícia concreta de l’església i del lloc de Fumanya apareix en la documentació del monestir de la vall del Bastareny; concretament l’any 983, en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà s’especifica que l’església i el lloc de Fumanya són propietats d’aquest monestir (Et in villa que dicunt Fulcimania, ecclesiam sancti Mathei, et ipsa villa cum terminis et afrontationibus suis…).
El monestir feu valer els seus drets sobre l’església i el lloc enfront de les pretensions de Pere de Berga. L’any 1175 Pere de Berga reconeixia davant un judici, que ell i la seva muller Estefania, havien retingut injustament drets als llocs de Sant Climent de Vallcebre, Sant Mateu de Fumanya i Santa Maria de Vilosiu, llocs que pertanyien al monestir. El judici fou presidit pels comtes de Barcelona, Urgell i Pallars, pels bisbes Guillem de Barcelona, Pere de Vic i Bernat d’Urgell amb altres prohoms; aquestes dignitats establiren que, a canvi d’aquest reconeixement de Pere de Berga, el monestir i el seu abat havien de donar-li la quantitat de dos-cents cinquanta sous.
El segle XVIII Sant Mateu de Fumanya era sufragània de Santa Cecília de Fígols, juntament amb Sant Miquel de Peguera. Avui, l’església resta sense culte. (RSR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, rematada a llevant per un absis semicircular.
J. Pons
Sant Mateu de Fumanya és una esglesiola senzilla de planta d’una sola nau rectangular rematada per un absis semicircular al costat de llevant. L’absis és de considerables proporcions i gairebé és tan ample com la mateixa nau; aquest santuari és cobert amb volta de quart d’esfera i es troba en un lamentable estat de conservació car el segle XVIII el mur d’aquest absis fou rebaixat per tal de poder adossar-hi un retaule barroc; la coberta de quart d’esfera en patí també els efectes i per a sostenir-la li fou encavallada una biga de fusta transversalment.
La coberta de la nau és de fusta, a doble vessant, i amb el sistema d’encavallades que foren eliminades posteriorment; entre les costelles hom col·locà pedra amb morter i avui està, tot el conjunt de la coberta, molt deteriorat.
Les obertures originals foren alterades en el curs de les obres posteriors; la part central de l’absis conserva una finestra adovellada i de doble esqueixada, perduda avui mitja secció per efecte d’ésser anul·lada una part del mur interior el segle XVIII.
La porta original era al mur de migdia, prop del mur de ponent de la nau, però fou reemplaçada per una de nova, col·locada al mateix indret. Les obres efectuades a l’edat moderna ampliaren l’església amb la construcció de dues capelles laterals de petites proporcions; l’interior de l’església quedà també alterat amb l’arrebossat, els altars, el cor i l’obertura d’una porta, avui tapada, al mur de ponent.
En aquest mur de ponent s’alça el campanar d’espadanya, molt massís, amb dues obertures; les obres posteriors el varen refer i es va obrir un doble pis d’obertures que foren tapades més tard per obrir-hi l’òcul senzill que encara es conserva.
L’aparell de tot el conjunt és molt senzill, fet amb pedres rectangulars col·locades en filades força regulars. L’edifici és mancat de qualsevol tipus d’ornamentació.
Malgrat les obres i les diferents modificacions que ha sofert l’església de Sant Mateu de Fumanya, podem considerar que és una construcció del començament del segle XI. (JPC)
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona 1950, pàgs. 88, 108 i 109
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 156