Situació
Un aspecte de l’exterior de l’església avui totalment transformada, fins al punt que n’és molt difícil conèixer llurs trets romànics.
R. Viladés
Santa Cecília centra el petit poblet de Fígols Vell col·locat en un petit pla que domina una àmplia vista panoràmica: la vall del Llobregat, els cingles de Vallcebre i la serralada dels Rasos de Peguera. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: x 04,1 — y 70,8 (31 TDG 041708).
S’arriba a l’església de Santa Cecília de Fígols agafant la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà (C.1411). En arribar a la central tèrmica de Cercs i a la fàbrica de ciment, cal agafar la carretera que puja fins a Sant Corneli i Fígols Vell, carretera situada a mà esquerra i senyalitzada. En havent passat Sant Corneli (km 4) cal agafar la pista que porta a Fígols; al cap de 3 quilòmetres es troba el trencall, senyalitzat, de Fígols. La clau de l’església és a la rectoria de Sant Corneli i també es pot demanar al sagristà de Fígols que viu al costat de l’església. (JPC)
Història
L’església de Santa Cecília de Fígols, al comtat de Berguedà, pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell i fou construïda dins l’antic terme del castell de Fígols.
El castell de Fígols apareix esmentat per primera vegada en la documentació el segle XI; entre els anys 1068 i 1095, Pere Ramon, fill de Beatriu, jurà fidelitat al comte Guillem de Cerdanya pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i la casa i Fortalesa de Berga (Kastro qui Figols vocatur).
La primera notícia de l’església és, però, anterior, per tal com és referenciada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document del final del segle X o començament del segle XI (Figuls); també en el document datat l’any 839, però falsificat el segle XI, es detallen els censos que rebia Santa Maria de la Seu d’Urgell (De Figulos pernas .IIII. et sester .V. de vi et fogages .IIII.).
La nova església de Santa Cecília fou consagrada l’any 1134; l’acta de consagració, ja amb una fórmula moderna, explica que l’església fou consagrada pel bisbe Pere Berenguer d’Urgell, el qual, després d’invocar els Evangelis i els llibres sants, col·locà en l’altar de l’església les relíquies de Santa Cecília, Sant Pelai, Sant Marçal i altres sants (suntque ibi recondite reliquie sanctorum martirum Cecile virginis Xpristi, sancti Pelagii, sanctique Marcialis aliorum sanctorum).
Acta de consagració de l’església de Santa Cecília de Fígols (1134)
Consagració de l’església de Santa Cecília de Fígols pel bisbe Pere Berenguer de la Seu d’Urgell, el qual col·locà a l’altar les relíquies de santa Cecília, sant Pelagi, sant Marcial i altres sants.
(Crismó) "Audi Israel, dominus Deus tuus Deus unus est. Non accipies nomen domini Dei tui in vanum. Memento ut diem sabati sanctifices. Honora patrem tuum et matrem ut sis longe super terram. Non occides. Non mecaberis. Non furtum facies. Non loqueris contra prosimum tuum falsum testimonium. Non concupices uxorem prosimi tui. Non concupices rem proximi tui. Initium sancti evangelii secundum Matheum: Liber generationis Iesu Xpristi filii David filii Abraham. Secundum Marcum: Initium evangelii Iesu Xpristi filii David filii Abraham. Secundum Marcum: Initium evangelii Iesu Xpristi filii Dei. Sicut scriptum est in Isaia propheta. Ecce mitto angelum meum ante facien tuam qui preparabit viam tuam ante te. Vox clamantis in deserto parate viam Domini, rectas facite semitas eius. Secundum Lucam: Fuit in diebus Herodis regis Iudee sacerdos quidam nomine Sacharias de vice Habia, et uxor illi de filiabus Haharon et nomen eius Elisabet. Secundum Ioannem: In principio erat verbum et verbum erat apud Deum et Deus erat verbum; hoc erat in principio apud Deum."
(Creu)"Presens ecclesia cum presentí pariter altari dedicata est a domino Petro urgellensi episcopo, in honore sancte Cecilie, anno Dominice incarnatione ·M·C·XXXIIII·, suntque ibi recondite reliquie sanctorum martirum Cecilie virginis Xpristi, sancti Pelagii, sanctique Marcialis aliorum sanctorum" (Crismó).
Pergamí original procedent d’una lipsanoteca de l’altar major Parròquia de Fígols.
D. Costa i Bofarull: Memorias..., II, ap. 18, pàgs. 743-744. J. Villanueva: Viaje..., vol. XI, pàg. 42.
Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, La Seu d’Urgell 1978, pàg. 167.
Traducció
(Crismó) "Escolta, Israel, el senyor Déu teu, Déu és únic. No prendràs el nom de Déu en va. Recorda’t de santificar el dia del dissabte. Honra el teu pare i la teva mare perquè siguis ancià sobre la terra. No mataràs. No feriràs. No furtaràs. No diràs contra el teu proïsme fals testimoni. No desitjaràs la dona del teu proïsme. No desitjaràs els béns aliens. Principi del sant evangeli segons Mateu: El llibre de la generació de Jesucrist, fill de David, fill d’Abraham. Segons Marc: Principi de l’evangeli de Jesucrist, fill de David, fill d’Abraham. Segons Marc: Principi de l’evangeli de Jesucrist, fill de Déu. Tal com està escrit en el profeta Isaïes: Heus aquí que envio l’àngel meu davant la teva faç, perquè prepari el teu camí davant teu. Veu que clama en el desert: Prepareu el camí del Senyor, rectifiqueu les seves senderes. Segons Lluc: En els dies del rei de Judea, Herodes, hi va haver un sacerdot, de nom Zacaries, de la tribu d’Abies i la seva dona era una de les filles d’Aaron i el seu nom era Elisabet. Segons Joan: Al principi era el Verb. I el Verb s’adreçava vers Déu i el Verb era Déu. El Verb s’adreçava al principi vers Déu."
(Creu) "La present església amb aquest altar va ser dedicada pel senyor bisbe d’Urgell, Pere, en honor de Santa Cecília, l’any de l’Encarnació del Senyor 1134 i hi són col·locades les relíquies dels sants màrtirs Cecília, verge del Crist, de sant Pelai i de sant Marcel i d’altres sants." (Crismó)
(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)
L’any 1244 l’abadessa de Santa Maria de Valldaura feu donació a Pere de Berga d’un mas de la parròquia de Santa Cecília de Fígols. El caràcter parroquial de l’església de Fígols quedà confirmat en la visita efectuada al deganat de Berga l’any 1312.
El segle XVIII l’església conservava aquest caràcter i tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Mateu de Fumanya i Sant Miquel de Peguera. Avui l’església de Santa Cecília és parròquia. (RSR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, tan modificada que en treballs n’és recognoscible l’estructura original.
J. Pons
L’església de Santa Cecília és un edifici que conserva pocs elements de la seva estructura romànica; modificat sensiblement els segles XVII i XVIII, l’església original s’endevina sota les grans reformes efectuades. Devia ésser una església d’una sola nau rectangular a la qual hom afegí, a banda i banda, diferents capelles, així com la rectoria i un porxo a l’entrada.
L’interior és totalment arrebossat i malmès pels efectes desastrosos de la humitat i de la manca de restauració. Són visibles encara el mur romànic de tramuntana així com les parts inferiors del campanar, car l’arrebossat ha caigut en aquest indret. És visible també el mur romànic de llevant i de tramuntana a l’exterior i tot el campanar de planta quadrada, la part més interessant de tot el conjunt.
Tant la nau com el mateix campanar foren sobrealçats i malgrat les substancials modificacions hom imagina una interessant església d’una sola nau rectangular, sense absis, coberta probablement amb volta de canó i amb la porta de migdia.
El campanar de planta quadrada té encara visibles les elegants obertures als dos nivells, formades per arcs de mig punt adovellats a totes les cares, però que avui es conserven tapats completament.
La primera església fou ampliada pel sector de ponent i unida a la rectoria, construïda en part sobre la nova coberta de l’església. Al mur de llevant, al presbiteri, és visible encara una finestra de doble esqueixada, coberta amb un arc monolític que a l’interior és tapada pel retaule barroc. Llevat de les obertures del campanar, Santa Cecília de Fígols no conserva cap altra obertura o finestra del període romànic.
Els murs romànics presenten un aparell senzill, fet amb blocs de pedra força irregulars, col·locats en filades paral·leles i a trencajunt.
L’església de Santa Cecília podria ésser una construcció del segle XI, probablement ampliada el segle XII amb la construcció d’una nova volta i de l’elegant campanar. (JPC)
Lipsanoteca
En una de les reformes dutes a terme a l’església fou trobada a l’altar major una lipsanoteca en forma d’urna, que contenia relíquies i un petit pergamí, on hi havia escrites les primeres paraules de l’Evangeli de Sant Joan: “In principio erat Verbum...”, i hi constava, com ha estat apuntat en l’apartat d’història, que l’any 1134 el bisbe de la Seu d’Urgell Pere Berenguer havia consagrat l’església, en l’altar de la qual havien estat col·locades les relíquies dels sants Pelai i Marçal, entre d’altres.
Aquesta lipsanoteca durant molts anys fou guardada a la sagristia de l’església, però en la dècada dels cinquanta se’n perdé la pista i no s’ha sabut el lloc on ha pogut anar a parar. (JVV)
Bibliografia
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. 1, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 52, 56 i 57
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 155