Castell de Fígols Vell

La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes. L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília. El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI. En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç; a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija (Encija). Entre els anys 1068 i 1095, Pere Ramon, com a castlà, jurà fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya per, entre altres, el castell de Fígols. En el document, Pere Ramon promet fidelitat i ajuda al comte i manifesta que a la mort d’aquest, tindrà les possessions i els castells en nom de la persona que succeeixi al comte en el domini del Berguedà. Retrobem els mateixos protagonistes en un document coetani a l’anterior i en el qual el comte Guillem Ramon i el castlà Pere Ramon signen un pacte amb el rerefons del castell de Fígols, en el qual el castlà es compromet a posar aquest castell en penyora dels comtes de Cerdanya, si incomplia els acords signats. Sembla que, valent-se d’aquest empenyorament, el comte cerdà assignà el castell de Fígols a Berenguer Ecard, avi de Pere de Berga. Pel testament dictat l’octubre de l’any 1094, el comte Guillem Ramon de Cerdanya, llegà al seu fill Bernat tot el Berguedà, amb els seus castells de Peguera, Fígols, Madrona, Casserres, Pinós, etc. El nou comte cerdà signà, vers l’any 1098, dos pactes amb Berenguer Ecard. El primer és una concòrdia per la qual el comte encomanava a Berenguer la custòdia dels castells de Peguera i Fígols. I el segon, i complementari de l’anterior, és el jurament de fidelitat que prestà Berenguer al comte pels esmentats castells, entre altres els del Berguedà. Quan el comtat de Cerdanya s’integrà al de Barcelona, vers l’any 1117, Guillem Ramon de Berga, hereu de Berenguer Ecard, feu homenatge de fidelitat al comte Ramon Berenguer III pels castells de Peguera, Fígols, Valmanya i Berga: “... ipsum kastellum de Pegera et de Figols et de Valmagna et domum de Berga et omnes fortedas...”. El gener de 1135, a Vic i davant una gran assemblea de magnats, el mateix Guillem Ramon de Berga repeteix el jurament de fidelitat pels castells abans esmentats al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1162, Pere de Berga jura fidelitat per les mateixes possessions a Alfons el Cast, rei de la corona catalano-aragonesa. Un any més tard, el 1163, en un document de donació per aixovar entre, per una banda, Beatriu i els seus fills i Saurina i Pere, per l’altra, retrobem l’esment de Fígols. El donatiu de Beatriu consisteix en el mas Roca i les tasques que per aquest alou els pagava Ponç de Fígols. En una altra notícia també solta trobem un altre personatge amb l’antropònim Fígols; es tracta del cavaller Ponç de Fígols. El 1290, Berenguera de Fígols era feudatària de Berenguera de Saus, menor d’edat. Aquest any el seu tutor, Berenguer de Faia, en nom de l’esmentada pubilla, requereix G. de Vilacorba i la seva muller Sibil·la, R, de Brocà i Berenguera de Fígols, per tal que compareguin davant ell per prestar-li homenatge pels feus que tenien per Berenguera de Saus. Berenguera de Fígols es casà amb el cavaller Ramon de Vilar. El matrimoni tingué un fill, Berenguer de Fígols, documentat el 1311. Al final del segle XIV trobem les últimes referències sobre el castell de Fígols. En el fogatjament de 1365-1370 li foren assignats 8 focs amb l’especificació: “Castell de Figols ab en Jacme Vilar e na Maria de Marçella” i més endavant, el 1381, un altre fogatjament declara: “Castell de Figols den Johan Salou de Berga” i també li calcula 8 focs. Aquesta població tan minsa fa pensar que el castell devia ja tenir molt poca importància.