Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Conill. Des de molt aviat començà a exercir funcions parroquials que encara manté en l’actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona.
El lloc de Conill es documenta a partir de l’any 1019, que el vescomte Bermond de Cardona restituí a l’església de Sant Vicenç de Cardona diversos béns que havia usurpat, entre els quals hi havia els drets que tenia al castell de Conill (Cu nillum).
L’església amb les seves funcions parroquials apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix amb el nom de Cunil.
L’església, el castell i la vila de Cunill figuren com a possessió de la canònica de Sant Vicenç de Cardona en l’acta de consagració de l’església, que realitzà l’any 1040 el bisbe Eriball d’Urgell i els vescomtes de Cardona. La dependència de la canònica cardonina es confirma l’any 1154 en la butlla del papa Anastasi IV, data en què entre les possessions confirmades figura l’església de Sant Vicenç de Conill amb el castell.
Al principi del segle XVII es construí una nova església parroquial, i l’antiga es mantingué encara un temps en culte, ja que l’any 1685, que el bisbe Pasqual visità la parròquia, era a càrrec del mas Piquer.
Actualment de l’església antiga no queden restes visibles, mentre que la nova encara serveix per al culte de la parròquia de Conill.