Resultats de la cerca

Membre de l’AA Baix Empordà, guanyà dos Campionats d’Espanya 1992, 1996 i dos de Catalunya d’arc compost a l’aire lliure Durant la dècada de 1990 fou dues vegades campiona d’Espanya i una de Catalunya d’arc compost en sala

Filla de Pablo Palau, fou una de les pioneres de l’esgrima femenina a Catalunya Tiradora de la Sala del Tiro Nacional, s’especialitzà en floret i es proclamà Campiona de Catalunya almenys en quatre ocasions 1931, 1934, 1953, 1954 Va ser una de les primeres tiradores internacionals amb la selecció espanyola Exercí de tècnica d’esgrima al Club Femení i d’Esports a la dècada dels trenta L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla de bronze de la ciutat al mèrit esportiu 1954

Començà a jugar l’any 1955 al Club Banesto Posteriorment jugà al CD Cottet-Indo i obtingué una Copa 1960 i tres Campionats de Catalunya 1961, 1962, 1963 Del 1968 al 1972 fou jugadora del Picadero JC i finalment de l’Om de Santa Cruz de Tenerife Fou internacional absoluta A les Canàries exercí durant setze anys d’entrenadora de diferents equips, entre els quals el CB Tenerife Krystal, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria També fou entrenadora del Cajalón Zaragoza i el CN Canoe Parallelament, fins el 1991, fou tècnica de la federació espanyola, en què exercí d’entrenadora…

S’inicià en el ciclisme de la mà del seu pare, Adolf Espinal Participà en nombroses excursions ciclistes, fins que l’any 1985 endegà, amb l’ajut de Josep Rojas, la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Fou creada amb motiu del cinquantè aniversari de l’Esport Ciclista Manresà i en memòria del seu pare

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’inicià el 1963 Guanyà el Concurs de Pasqua del Club Esquí Supermolina, el Gran Premi de Comarques Catalanes, celebrat a Sant Joan de l’Erm 1970, el Derby Internacional Ciutadans de la Molina 1971, i la Cinquena Copa Pirineus en eslàlom i eslàlom gegant

Participà en competicions d’esquí de fons d’àmbit català i estatal, en què es proclamà campiona d’Espanya juvenil per equips 1971 i vencedora en el relleu 3 × 5 en els Campionats d’Espanya d’esquí nòrdic 1972

Defensa, obtingué nou medalles d’or en el Campionat de Catalunya i en la Copa Federació 1997-2005 i set en el Campionat d’Espanya 1998-2002, 2004, 2005 Formà part de la selecció catalana Fou entrenadora de les categories juvenil i júnior de l’Associació Esportiva Sant Andreu, així com també de la selecció catalana i espanyola d’hoquei en línia També fou monitora de l’Escola Oficial de Patinatge Inline de Barcelona

Membre del Club Natació Kallípolis, fou quatre vegades campiona absoluta de Catalunya per equips 1973, 1974, 1977, 1979 També guanyà el Campionat d’Espanya en equip 1973-76, 1979, 1980, 1981 i duet 1979, 1980, 1981

Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre de Góriz i…