Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Francí Guerau
Literatura catalana
Poeta, del qual es conserven sis poesies, una de dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany (morta el 1454).
És influït per Ausiàs Marc Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau
Constança d’Aragó
Literatura catalana
Reina de Mallorca.
Vida i obra Filla d’Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent coneguda per Cançó de la reina de Mallorques , Eu am tal que és bo e bel , i conservada al↑ Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7 Aquesta composició obtingué molta difusió, de…
Margalida Pons i Jaume
Literatura
Poeta, crítica literària i historiadora de la literatura.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes especialitzades…
,
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…
,
Güelfa
Literatura catalana
Protagonista femenina de la novel·la cavalleresca del s.XV Curial e Güelfa.
Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt savi segons…
Blanquerna
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el Llibre d’Evast e d’Aloma e Blanquerna, de Ramon Llull, el protagonista del qual en els manuscrits del s.XIV apareix també amb el nom de Blaquerna o Blacquerna.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest darrer nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica, de tall realista , per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’ Art Abreujada de trobar veritat , i exposa un pla de reforma del món El llibre, escrit a Montpeller el 1283, primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan Blanquerna decideix de seguir la vida contemplativa El llibre…
SEAT Sport
Automobilisme
Departament de competició de l’empresa automobilística SEAT.
Els seus antecedents foren el departament de vehicles especials de la fàbrica de la Zona Franca, creat el 1971, i el més recent departament de SEAT Competició El primer equip oficial fou de rallis, amb els pilots Salvador Cañellas i Jorge Babler En aquesta etapa, fins el 1978, s’aconseguiren sis títols estatals de marques i de pilots i un subcampionat d’Europa, incloent-hi un tercer lloc al Ralli de Montecarlo, amb Antoni Zanini Després de cinc anys d’inactivitat, el 1983 SEAT tornà a l’activitat esportiva ja integrada dins el grup Volkswagen, en què competí en rallis, raids i circuits No fou…
Joan Maria Guasch i Miró
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Els seus inicis poètics estigueren fortament influïts pel tractament de la natura propi de la poesia de Joan Maragall El seu primer llibre, Joventut 1900, planteja una identificació dels sentiments humans amb la natura i obre unes línies poètiques que es mantindran al llarg de tota la seva obra Així, ja conté uns poemes sobre el Pirineu que tingueren continuïtat en el seu segon recull, Pirinenques 1910 Hi representa la muntanya amb els seus elements quotidians i els seus éssers llegendaris, per tal d’arribar a una idealització de la vida natural, a una imatge del paisatge com a…
Tilbert Dídac Stegmann
![](/sites/default/files/media/FOTO/64090.jpg)
Tilbert Dídac Stegmann
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil alemany.
Visqué a Barcelona fins als deu anys, però no fou fins als inicis dels anys setanta que s’inicià en el coneixement i l’estudi del català Fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main 1981 Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín 1978, a Karlsruhe 1983, i d’altres Fundà la Biblioteca Catalana de Frankfurt 1981, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft Associació germanocatalana, de la qual fou president 1983-95, la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans 1980 i l’Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt 1988 Entre un centenar llarg de…
,
L’hereu Noradell
Literatura catalana
Primera novel·la de Carles Bosch de la Trinxeria, publicada el 1889.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista 1887, Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novella realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novella antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model La novella, publicada amb el títol general de Lluites per la vida que prové d’Ohnet i amb el subtítol…