Resultats de la cerca

Vida i obra Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca, s’educà a la cort reial Fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267, i el 1273 es consagrà bisbe d’Osca i deixà el càrrec lleidatà al seu germà Pere El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí Sembla que participà en la redacció del↑ Llibre dels feits Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Doctor en teologia, publicà Política del comte d’Olivares, contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí Barcelona 1641, un opuscle dedicat al capítol de canonges d’Urgell on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi valora la política dels consistoris catalans i la del comte duc, i hi denuncia tant les arbitrarietats comeses per aquest contra els catalans com els desastres que comportà per als castellans mateixos Bibliografia Serra i Puig, E 1995 Vegeu bibliografia

En la modalitat de tir en sala fou campió d’Espanya en cinc ocasions 1994, 1995, 1997, 1998, 1999 Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, on aconseguí la sisena posició, i en els Mundials de Londres 1997 i Nova Zelanda 1999, en els quals guanyà la medalla d’argent per equips Amb la selecció espanyola assolí la medalla de bronze en la Copa d’Europa 1996 i els títols de campió d’Europa per equips en sala 1996, 1999 Fou secretari del Club Tir Arc Olesa 1990-2003 i president de la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física FCEDF 2008-11

Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins…

Membre de la Societat de Caçadors de Santa Cristina, fou campió de Catalunya 2006 a Sant Martí Sarroca amb la seva gossa Fosca, de raça brac francès

Sacerdot, exercí de vicari a Sant Martí Sarroca, a Gràcia i a Cornellà La seva producció, gairebé tota inèdita, es conserva a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic Escriví composicions poètiques de caràcter religiós i de circumstàncies, en català i en castellà unes cartes amoroses en castellà i una narració epistolar, també en prosa i de caràcter amorós, en català La seva obra més rellevant és un llarg poema d’èpica religiosa, La llegenda de la Gleva , redactat entre el 1868 i el 1872 Els seus referents poètics són de caràcter rococó i neoclàssic les obres en prosa, en canvi,…