Resultats de la cerca

Jugà d’extrem i formà part del Casual 1912-13 i l’Universitari 1913-14 abans de passar al RCD Espanyol, amb el qual fou campió de Catalunya la temporada 1914-15 i disputà la final de Copa del 1915 davant de l’Athletic Club de Bilbao Més endavant fou directiu de l’entitat espanyolista Formà part de la selecció catalana en una ocasió 1912

Fou porter del Badalona 1933-36 i del Reial Club Deportiu Espanyol 1936-40, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1940 Amb aquest club jugà les dues primeres jornades de la Lliga a primera divisió, però fou sancionat per un any per la seva actuació durant la Guerra Civil Ja a Màlaga, on fou enviat a fer el servei militar, jugà al Malacitano 1940-41, camuflat sota el nom de Juanito , i al Club Deportivo Málaga 1941-42 Es retirà i tornà a Barcelona, on organitzà els serveis mèdics de l’Espanyol Posteriorment fou metge del Palau Municipal d’Esports de Barcelona i de la Federació Catalana…

Estudià magisteri Decantat en un principi envers una literatura de revolta i frustració, ha adoptat progressivament un to més intimista i més simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics S’inicià com a novellista amb la trilogia formada per L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, El silenci 1970 i La capitulació 1972 Continuà amb Han plogut panteres 1971, Els alicorns 1972, premi Josep Pla 1971, La cerimònia 1977, Angeli musicanti 1984, Els rius de Babilònia 1985, premi Sant Joan 1984, El palau de vidre 1989, una segona trilogia formada per Paradís d’orquídies 1993…

S’inicià en motocicletes, però ja el 1956 combinava diverses modalitats Aviat s’imposà al circuit de Montjuïc en el primer Trofeu Joan Jover Sortí a l’estranger per participar en rallis, pilotà un Lotus de F3 en circuits i el 1966 es concentrà en les proves de muntanya, en què aconseguí el Campionat d’Espanya i la tercera posició en l’Europeu El 1968 disputà el campionat internacional de Fórmula 2 Com a pilot semioficial Porsche guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat 1969 i participà en les 12 Hores de Sebring i les 200 Milles de Nuremberg Disputà proves de turismes amb BMW victòria a…

La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals Fou un dels integrants del grup literari Oasi La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes Publicà els poemaris Gotims de llum 1935 i Cala de somnis Cançons i poemes 1935-1936 1937 En el terreny teatral, signà les comèdies Illusió 1932, Temptació 1934 i Un pare que tenia dos fills…

Es llicencià en dret Ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris de Barcelona i fou catedràtic a l’institut d’ensenyament secundari d’El Escorial Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats als volums del “Museo Español de Antigüedades” Dirigí “Semanario Popular” i la “Biblioteca de Autores Españoles de Rivadeneyra”, en què estudià i edità el Poema de Fernán González i contribuí a augmentar una collecció sobre poetes castellans anteriors al s XV El 1859 edità Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , d’ Agustí ↑ Eura , i el 1862 publicà a la “Revista de Cataluña” tres…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966 També publicà…

Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor  1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002,…

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a “El Diluvio”, de Barcelona, i “Las Circunstancias”, de Reus Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de Francesc Giralt, i una…

Concebuda el 1928 com a pròleg de la Volta Ciclista a Catalunya, formà part dels Campionats de Sants i d’Igualada en una organització de la Unió Ciclista Bordeta Jaume Janer en fou el primer guanyador El 1935 fou recuperada per l’Agrupació de Velocipedistes d’Hostafrancs