Resultats de la cerca

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…

Nebot de Pròsper de Bofarull Estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona, i aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Vida i obra Germà del filòleg i escriptor  Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos…

Entre les seves obres de cartellisme esportiu destaquen les de les regates de rem del Reial Club de Barcelona La seva obra original es troba a Lloret de Mar, on residí bona part de la vida

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"

La seva obra, eminentment modernista, plasmà les activitats recreatives de moda en l’època, entre les quals destaca l’esport El 1891 realitzà Club de Regates al Port de Barcelona

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Collaborà en diverses publicacions barcelonines com El Borinot 1924, La Jornada Deportiva 1924 i el Xut 1925 Tenia un estil agressiu i signava amb el pseudònim de Gripau Durant la Segona República esdevingué un dibuixant popular per mitjà del Mundo Deportivo 1929-33, El Diluvio 1933-36 i L’Esquella de la Torratxa En aquest període dissenyà també plafons de ferro forjat per a decorar els locals del Mundo Deportivo