Resultats de la cerca

Juga com a ala pivot i debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Marfil Santa Coloma al principi de la dècada del 2000 La temporada 2003-04 es classificà per al play-off pel títol, tot i que la temporada següent descendí a la divisió de plata Al febrer del 2006 fitxà per l’Associació Esportiva Montornès Futbol Sala, a la tercera categoria Posteriorment jugà en equips com el Club Futbol Sala Lliçà d’Amunt o el Futbol Sala Vilassar de Mar

Jugà al Calella, al Sant Vicenç, a l’Olesa i al Club Natació Mataró, entre d’altres Aconseguí cinc títols catalans en les categories infantil, juvenil i sub-21 Es proclamà campió de Catalunya absolut de dobles en tres ocasions 2003, 2005, 2006

Jugà al Calella, al Sant Vicenç, al Mediterrani, al Ripollet i al Mataró, entre d’altres Guanyà tres títols estatals juvenils i set de catalans en les categories infantil, juvenil i sub-21 Amb la selecció espanyola fou subcampió d’Europa juvenil per equips 1996 Fou campió de Catalunya absolut en les quatre modalitats d’aquest esport, amb un total de sis títols, entre els quals destaca l’individual 1996 i el d’equips 1995

Interior, jugà al FC Barcelona 1926-30 Disputà 67 partits i marcà 15 gols Fou una vegada campió de Lliga 1929, una de Copa 1928 i dues del Campionat de Catalunya 1928, 1930 Jugà una vegada amb la selecció catalana

Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 A…

Debutà en la categoria sènior a l’Estudiantes de Madrid el 1964, equip en el qual jugà fins el 1968 Aquest any fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona , en el qual acabà la seva trajectòria com a jugador el 1973, any que inicià la carrera com a entrenador El primer equip que entrenà fou el Círcol Catòlic de Badalona —anomenat més endavant Cotonifici de Badalona— 1973-83 i posteriorment entrenà el Club Joventut de Badalona 1983-85 i el FC Barcelona, del 1985 al 2002, bé que amb dues interrupcions 1990-92 i 1997-98, amb el qual guanyà la Lliga ACB els anys 1987, 1988, 1989, 1990, 1995…

Competí representant el Club Esportiu Shi-Kan de Montcada i Reixac, on entrenà a les ordres del tècnic Miguel Franco Fou campiona d’Espanya de karate júnior en la modalitat al KO 2003 i subcampiona de Catalunya júnior en la modalitat kumite –53 kg 2004 Es proclamà campiona del món de karate tradicional en la modalitat kata 2007, en la qual havia guanyat ja la medalla d’or en els Mundials júnior 2004 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat de Catalunya en la categoria –55 kg 2010 Integrà la selecció catalana de karate

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…

Membre del Club Natació Barcelona, fou pionera de la natació esportiva catalana i també la primera dona que es proclamà campiona absoluta de Catalunya de 100 m lliure El fet tingué lloc al port de Tarragona, en els primers campionats celebrats el 1925

Conegut amb el sobrenom de Virolles Es proclamà campió d’Espanya professional en la categoria de pes lleuger en derrotar Martí III per punts 1946 També fou campió de Catalunya en la mateixa categoria en vèncer el púgil Micó per punts 1944 Fou deixeble del preparador Àngel Artero El 1950 abandonà la seva carrera esportiva