Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1934 per Josep Teixidó Kamaloff , primer campió estatal de pes fort Els primers anys destacà l’aportació del boxador Isidoro Izzi Gaztañaga Després de la Guerra Civil fou reconstituït durant els anys quaranta Oferia llicències de la federació i formava en boxa per a defensa personal També oferia classes de gimnàstica, de musculació i de preparació física Alguns dels seus boxejadors més destacats foren Antonio Rubio, olímpic a Munic 1972 i a Mont-real 1976, membre de la selecció espanyola durant deu anys i campió d’Espanya en quatre ocasions Navarro Moreno, campió d’Espanya de…

Fundat el 1978, practica la boxa amateur i professional També promogué les seccions de boxa com a defensa personal, la boxa infantil i la boxa femenina Alguns dels boxejadors més rellevants formats al club són Òscar García Cano, campió d’Europa professional 1997 i campió d’Espanya amateur 1996 Francisco Nohales Arias El Niño , campió d’Europa professional de pes lleuger 2005, 2006 i campió d’Espanya professional 2001 Jorge Sendra García El Salvaje , campió d’Espanya de pes mitjà 2002, 2003 Jaume Pons Shin-Chan , que disputà el títol de campió d’Espanya amateur Karim El Ouazghari El Diablo ,…

Les finals de la primera edició se celebraren el 19 de desembre de 1959 al Price de Barcelona Hi participaren púgils com Pablo, Bravo, Carbajo, Robledo, Biescas, García, Góngora, Solano, Serrano, Caballero, Navarro Moreno, Torres, Cullell, Soriano, Nogués, Navarreta, De la Osa i Carrilero Les eliminatòries es feren en diverses localitats catalanes, com Canet de Mar i Mataró, i en diversos locals barcelonins El 1960 resultaren guanyadors de la segona edició del torneig, en les seves diverses categories, els púgils Romero, De Pablo, Nevado, Muñoz Felguera, Torres Bernadas, Romero i Martínez…

En aquesta competició internacional participaren quatre seleccions Espanya, Itàlia, França i Bèlgica, amb equips de vuit púgils La competició tingué lloc a l’Olímpia i l’equip italià s’adjudicà la copa pel marge d’un punt sobre el combinat estatal, format únicament per boxadors catalans

Oferia informació pugilística d’àmbit estatal, arran de la des-aparició de la revista Febox , de la federació espanyola Dirigida per Joan Antoni Fuertes Feliu i editada per la Federació Catalana de Boxa Amateur, tingué redactors com Raquel Abad, Ana Fernández, Joa-quín Sánchez Bruña, Antonio Guinaldo i Cristina Roura, entre d’altres Tenia periodicitat bimestral

Escrita per Juli Lorente Segura, expúgil i àrbitre internacional de boxa Comprèn dos volums cronològicament consecutius editats el 1996 per Tot Editorial L’obra inclou una introducció als orígens de la boxa en les antigues olimpíades i una retrospectiva sobre els inicis d’aquest esport a Catalunya Conté una relació de tots els combats i campionats amateurs i professionals disputats a Catalunya i s’acompanya d’un ampli recull de fotografies

Fundat el 1926, estava especialitzat en els esports de lluita En el seu gimnàs, es preparaven esportistes per a participar, individualment i per equips, en totes les categories i pesos dels torneigs socials, interclubs, i del Campionat de Catalunya i d’Espanya Ja desaparegut, entre els seus membres hi havia Martín López Oroz, campió d’Espanya de boxa de pes wèlter

Sota el subtítol Semanario festivo de boxeo , els articles satírics dels combats els signava Pivota També hi collaboraren els dibuixants Alloza i Bas Se’n publicaren pocs números

Fundat el 1952, fou impulsat pel púgil professional olotí Simón Martínez Inicialment practicà la boxa en unes dependències que havien albergat l’antic Teatre Municipal de Figueres i el 1962 es traslladà a un nou gimnàs al carrer de la Jonquera Entre els púgils més rellevants destacà Manel Masó, campió d’Espanya de pes ploma l’any 1977 També practica activitats gimnàstiques i esportives com l’aeròbic o la gimnàstica-jazz

Fundat el 1910, fou impulsat entre d’altres per Ramon Larruy Arnal Fou l’entitat pionera en l’organització de vetllades públiques de boxa a Barcelona Fou també el club de boxa més popular i amb més nombre de socis de l’època El 1912 abandonà la seva primera seu del carrer de la Unió i s’establí al carrer d’Aribau, en un local que també albergava el teatre L’Esquerra de l’Eixample Poc després decidí programar sessions d’entrenament dirigides per un professor, fet que tingué diversos detractors i que provocà la creació del Barcelona Boxing Club Les dues entitats coexistiren en el temps El 1913…