Resultats de la cerca

Vida Fill de Francesc Xavier Martín, tenor de la catedral de València, i de Magdalena Soler, d’una família d’argenters barcelonins, a l’edat de sis anys ingressà a la dita capella, on molt probablement rebé les beceroles musicals del mestre de capella Pasqual Fuentes Per un breu temps fou organista d’Alacant El 1776 anà a Madrid, on debutà com a compositor d’obres escèniques la primera òpera, I due avari , i poc després la sarsuela La madrileña o El tutor burlado , que remodelà més tard com a òpera italiana a Il tutore burlato Probablement a Bolonya completà la formació musical…

Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la Simfònica de…

Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians El seu nacionalisme musical representà…

Deixeble d’Iturbi, dedicà la seva carrera musical a la composició i a la recerca musicològica, especialment en el camp del folklore Entre les composicions més destacades de la seva producció, que abasta la música orquestral i la simfonicocoral, cal esmentar Simfonia escollida el 1965 per a la collecció d’obres destinades a la biblioteca del conservatori Santa Cecília de Roma, Tres poemes orquestrals , la música per a ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas , i les cantates  El mar de las sirenas per a cor i orquestra, sobre un text de Calderón de la Barca, i Iñigo Yáñez Destinada…

Membre del Centre Excursionista de Sant Llorenç de Terrassa, s’inicià en la pràctica de descens de barrancs, esquí i senderisme a l’Escola de Muntanya de Benasc Posteriorment entrenà al Centre de Tecnificació d’Escalada de la federació catalana El 2004 escalà una paret de dificultat 8a Posteriorment, de la mà de Salvador Serrano, aconseguí el segon 8a i el primer 8a+ L’any 2007 encadenà el primer 8b i un 7c+ a vista Fou subcampiona juvenil de la Copa d’Espanya 2002, campiona sub-20 de la Copa d’Espanya 2003 i campiona 2012, 2016 i medalla de bronze 2013, 2014, 2015 de la Copa d’Espanya sènior…

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la…

Competí pels clubs de Mataró i Sant Vicent dels Horts com a amateur Formà part de la selecció catalana i el 1968 es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya del pes super-wèlter

Juntament amb la seva parella de ball, Manuel Vicent, fou campiona d’Espanya en la modalitat estàndard 2000, 2001, 2002, 2004 Fou professora titulada per l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició També fou jutge en competicions nacionals

Organitzada per la Unió Europea de Taekwondo, la primera edició tingué lloc a Barcelona l’any 1976 Els combats es dugueren a terme al Palau Blaugrana Espanya es proclamà vencedora per equips, seguida d’Holanda i de Turquia En el combinat espanyol destacà Antonio Vicent

Fou fundat el 1972 i impulsat, entre d’altres, per Pere Sans, Celestí Hervàs, Manuel Vidal i els germans Vicent, Ramon i Joan Ortiz Ha organitzat proves de trial, motocròs, resistència, velocitat, pujades en costa i concentracions El seu pilot més destacat ha estat el campió de trial Adam Raga