Resultats de la cerca

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i Manuel Alcalde

Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930

Organitzada pel Futbol Club Barcelona, tenia lloc al final del mes d’octubre, per a cloure la temporada La cursa completava un recorregut de 4300 m, des de l’avinguda de Rius i Taulet davant les Fonts de Montjuïc fins a les portes del castell de Montjuïc En el palmarès, hi figuren Miguel Bartolomé, Antonio Prieto, Amado Hernández, Martín Fiz i la vallesana Antònia Griñó que guanyà diverses vegades Els darrers cinc anys també es disputà en marxa atlètica, i alguns dels guanyadors foren Andrés Marín, Manuel Alcalde tres vegades consecutives, 1982, 1983, 1984 i Emilia Cano

Organitzada pel Club Atletisme Viladecans, amb la collaboració de l’Ajuntament de la ciutat, començà a disputar-se en un polígon industrial, però de seguida s’establí en un circuit d’1 km al Parc de la Torre-roja L’any 1987 acollí el Campionat d’Espanya, que guanyaren Manuel Alcalde i Emilia Cano També serví quatre vegades de Campionat de Catalunya 1989, 1992, 1997, 2006 En el seu palmarès, hi figuren Daniel Plaza, Valentí Massana, Josep Antoni González Cobacho, María Vasco, Encarna Granados, Mari Cruz Díaz, Reyes Sobrino, Beatriz Pascual, Mikel Odriozola i María José Povés

Campió peruà, s’establí a Barcelona des de la dècada de 1970 i guanyà els torneigs d’Alacant 1974, Reggio Emilia 1975, Orense 1977, Lanzarote 1977, on assolí el títol de Gran Mestre, i Terrassa 1989 Formà part del Club d’Escacs Vulcà, amb el qual assolí nombrosos Campionats de Catalunya i d’Espanya per equips Participà en set Olimpíades d’escacs, en sis de les quals representà el Perú, i en la darrera, Espanya 1992 També participà amb la selecció catalana en Campionats d’Europa de veterans 2004, 2006, 2007, 2009 El seu màxim ELO foren 2494 punts, que li suposaren la posició 577 del rànquing…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les…

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre…

Fou fundat el 1965 com una secció del Patronat Cultural Esportiu Municipal de Cornellà, sota l’impuls de Constancio Pérez Començà les activitats el 1966 al camp d’esports municipal i el 1973 s’inauguraren les pistes de cendra Al començament dels anys setanta, la secció d’atletisme s’independitzà del patronat i es constituí en club L’any 1978 s’inauguraren les pistes de material sintètic Als anys vuitanta sorgí un important grup de marxadors amb Luis Bueno, José Vinuesa, Rafael Espejo, Germán Nieto i, sobretot, Emília Cano Durant els anys setanta destacà Anna Maria Lluch Però l’…

Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia…

Probablement tingué alguna relació amb C Festa Se li atribueix la compilació del manuscrit Rusconi , datat el 10 de juny de 1518 Pels continguts d’aquest document degué viure a la regió de l’Emília-Romanya durant aquells anys, potser ja al servei de la família Fieschi, alguns membres de la qual ocuparen diversos càrrecs al servei del papa Lleó X Situat a l’entorn d’aquest papa, se li concedí un càrrec a la catedral de Torí el 13 d’abril de 1520, però no hi ha evidències de la seva estada allí, perquè sembla que confià els seus afers en aquella ciutat al seu pare, Jacobinus Festa…