Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars…
Societat Wagner
Música
Entitat creada a Barcelona el 1874 amb la finalitat de fer conèixer les obres de R. Wagner.
Nascuda en l’àmbit de la revista "La España Musical", on Felip Pedrell havia publicat diversos articles de divulgació wagneriana, la societat entrà en contacte epistolar amb el compositor, que n’acceptà la presidència honorària Durant els mesos de març a juny del 1874 mantingué una aferrissada polèmica amb personalitats contràries a l’estètica wagneriana Aquesta polèmica tingué conseqüències més enllà del territori català quan començà a intervenir-hi el compositor madrileny Francisco Asenjo Barbieri El president de l’entitat fou Josep Pujol i Fernández Bibliografia…
prima prattica/seconda prattica
Música
Expressions sorgides al voltant de la polèmica entre G. M. Artusi i C. Monteverdi sobre la composició musical al principi del segle XVII.
La història i fortuna dels termes començà al voltant del 1601, any en què Ottuso Accademico -pseudònim d’un personatge no identificat-, en una carta, emprà per primera vegada l’expressió seconda prattica Aquesta expressió fou recollida el 1603 pel canonge bolonyès Artusi en l’obra Seconda parte dell’Artusi , en què criticava veladament Monteverdi per l’ús de dissonàncies sense preparar en alguna de les seves obres i denominava seconda prattica aquest procediment Dos anys després, Monteverdi publicà el seu cinquè llibre de madrigals, i en la introducció, tot defensant-se d’Artusi, tornà a…
Rafael Llopart Vidaud
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà
Josep Besolí Tonda
Futbol
Futbolista.
Procedent del Sants, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1930-32 La seva posició era la de mig volant o davanter, i disputà 22 partits de Lliga Després marxà al Martinenc amb polèmica inclosa, ja que el jugador també havia signat pel Júpiter Després de la Guerra Civil jugà al Vic 1939-40, al Gimnàstic de Tarragona 1940-41 i al Vilanova 1941-42 Defensà en quatre ocasions la samarreta de la selecció catalana 1931-32
Copa Barcelona
Futbol
Torneig de futbol organitzat pel Futbol Club Barcelona la temporada 1902-03, precursor del Campionat de Catalunya.
Es disputà simultàniament amb la tercera edició de la Copa Macaya, competició de la qual el Barça s’havia retirat, secundat per l’Universitari, arran d’una polèmica S’hi inscrigueren nou equips el Barcelona, l’Espanyol, l’Internacional, l’Hispània, l’Irish, el Català, l’Ibèria, el Salut i l’X Sporting Club, que no finalitzà el torneig El Barça es proclamà campió i l’Espanyol es classificà segon La Copa Barcelona deixà pas, la temporada següent, a la primera edició del Campionat de Catalunya
Antonio de la Cruz Brocarte
Música
Organista i teòric castellà.
Fou el primer organista beneficiat de la catedral de Zamora, on estigué actiu almenys entre el 1707 i el 1716 El mateix any 1707 publicà a Salamanca un tractat sobre diversos aspectes de la teoria i de la pràctica musicals el cant pla, la polifonia, el contrapunt i la composició Médula de la música teórica Participà en la polèmica generada per la Missa Scala Aretina , de Francesc Valls, amb dos opuscles publicats el 1716 on es mostrà favorable a la controvertida dissonància de segona menor de la missa de Valls
Isidre Lloret Massaguer
Futbol
Dirigent esportiu vinculat al futbol.
Era un destacat soci del RCD Espanyol quan aquest club suspengué les activitats al final del 1905 Aleshores es vinculà a l’X Sporting Club Accedí al càrrec de president de l’Associació Catalana de Clubs de Football al final del 1906, quan el futbol català passava per una important crisi Dissolgué l’associació al cap de poc i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol, que dirigí fins el 1908 Dimití arran d’una polèmica en què se l’acusava d’afavorir l’X Sporting Club Participà en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya
François Raguenet
Música
Teòric francès.
La major part de la seva vida estigué al servei de la família Bouillon com a tutor dels seus fills Escriví sobre una gran quantitat de temes, tant de caràcter humanístic com religiós Fou també autor d’una novella i d’estudis sobre arqueologia, història i teologia Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1698, publicà l’obra Parallèle des italiens et des françois en ce qui regarde la musique et l’opèra París, 1702, en què es comparen els respectius estils musicals, amb el resultat de la primacia de la música italiana Aquesta publicació generà una llarga polèmica i portà fins i tot a l’…
Joan Coma Sarasols
FC Barcelona
Futbol
Dirigent de futbol.
Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina