Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
ritme búlgar
Música
Expressió utilitzada per alguns musicòlegs per a referir-se al que posteriorment l’etnomusicologia ha anomenat ritme aksak.
A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"
halterofília adaptada
Halterofília
Esport practicat per persones amb discapacitat física consistent en l’aixecament de pesos.
L’especialitat de pressió amb banca forma part del programa de competició des dels Jocs Paralímpics de Tòquio 1964, en categoria masculina, i dels de Sydney 2000, en la femenina Els esportistes s’agrupen per categories de pes, sense tenir en compte el grau de discapacitat, i competeixen segons les mateixes normes que regulen la pràctica no adaptada Els aixecadors adaptats aconsegueixen marques molt similars a les realitzades pels esportistes sense discapacitat A Catalunya s’encarrega de la seva organització i gestió la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat…
marxa cicloturista
Ciclisme
Prova de cicloturisme que normalment es disputa en un sol dia i sobre carreteres asfaltades.
La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista…
instruments de llengüeta
Música
Instruments aeròfons en els quals el so es genera a partir de la vibració produïda en forçar el pas de l’aire entre una o dues làmines flexibles o llengüetes (llengüeta) que formen el generador del so, el qual està fixat a una obertura de l’instrument que el connecta amb la cavitat ressonadora.
En la classificació Hornbostel-Sachs, s’agrupen sota la categoria taxonòmica homònima ordre decimal 422 Els diferents tipus d’aquests instruments es reconeixen segons les varietats de llengüeta senzilla, doble i lliure Es consideren de llengüeta senzilla els instruments en els quals una única llengüeta, de forma bàsicament rectangular i fixada per un sol costat a un extrem del tub, està muntada sobre una obertura una mica més petita que la seva superfície, obertura que la llengüeta arriba a obturar totalment en vibrar saxòfon En els instruments de llengüeta doble, el so es…
Dieter Schnebel
Música
Compositor alemany.
Estudià teologia a la Universitat de Friburg i música a la Musikhochschule, també de Friburg Assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt el 1950 i el 1951 Impartí classes de teologia entre el 1956 i el 1976 en diverses ciutats, entre les quals Frankfurt i Munic Del 1976 al 1995 fou professor de música experimental a Berlín Les seves obres s’organitzen segons conceptes, mòduls o sèries Una d’aquestes sèries s’agrupa sota el nom de megacomposició, amb peces que estan sempre en procés de creació, com és el cas de Glossalalie 1959-61 i Nostalgie , per a director sol 1962 Els anys setanta començà…
Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics – ACELL
Esport general
Organisme que regeix la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
L’any 1971 es creà l'Associació Catalana d'Esport i Lleure per a Disminuïts Psíquics ACELL, amb l’objectiu de coordinar i fomentar l’esport i el lleure de diferents entitats dedicades a persones amb discapacitat intellectual Sebastià Llopis Rotllavet en fou el primer president El 1982 passà a ser considerada una agrupació esportiva i el 1997 fou reconeguda oficialment com a federació esportiva Segueix la filosofia de la Special Olympics, que fomenta i premia la participació de tothom i busca la millora de la qualitat de vida i la inclusió social de les persones amb discapacitat intellectual…
gimnàstica adaptada
Gimnàstica
Gimnàstica practicada per persones amb discapacitat intel·lectual.
Inclou les modalitats de gimnàstica artística i rítmica, regulades pel reglament de Special Olympics International Els competidors s’agrupen en diferents nivells segons el grau de discapacitat Pel que fa a la gimnàstica artística, els esportistes han de seguir unes rutines d’entre 30 i 90 segons en cada aparell, que són avaluades per un grup de jutges Poden competir, dividits en quatre nivells, de manera individual i per equips, en categoria masculina, femenina o mixta En gimnàstica artística masculina competeixen en cavall amb arcs, anelles, salt, paralleles, terra i barra fixa…
ordinari
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.
Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX…
ritme aksak
Música
Terme emprat per la musicologia moderna per a designar un cert tipus de ritme —associat sobretot a la música tradicional— caracteritzat per la seva asimetria o irregularitat mètriques.
Tot i que l’ús del terme turc aksak literament ’coixejant', ’entrebancant-se' així ho faci pensar, no és clar que aquesta mena de ritmes siguin d’origen exclusivament turc la influència de la mètrica grega, per exemple, no és del tot descartable En tot cas, des de Turquia s’haurien escampat ràpidament cap als Balcans i altres zones de l’Europa oriental i haurien donat origen a músiques de característiques ritmicomètriques semblants això explicaria l’ús del terme ritme búlgar com a pràcticament sinònim de ritme aksak El metre subjacent a un ritme aksak és irregular en el sentit que les unitats…
cant gal•licà
Música
Cant litúrgic practicat als territoris francs de la Gàl·lia des del principi del segle V fins a l’època carolíngia.
Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…