Resultats de la cerca

Presidí el Club Orientació Catalunya en una segona etapa des del 2007 fins al 2011 ha entrenat els seus fills, Biel, Ona i Pol, múltiples vegades campions de Catalunya i d’Espanya en diverses categories Ha estat director del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona des del 2004 i vicepresident de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya del 2006 al 2010 Ha creat l’empresa d’esdeveniments d’orientació La Nova Fita

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió d’Espanya júnior de crol en proves de fons i encapçalà els rànquings estatals de quinze i setze anys en els 400 i 1500 m lliure Posteriorment, es dedicà preferentment a les proves combinades d’estils, i fou campió de Catalunya absolut de 200 m papallona 1983 i de 400 m estils individual 1981, 1984 Fou subcampió d’Espanya de 400 m estils individual 1986, 1987 Participà en els Campionats del Món 1986 i en els Jocs Mediterranis 1987

Sorgit del planter del Club Bàsquet Alcanar, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i del València Bàsquet El 2004 fou campió d’Europa sub-18 Pivot, jugà quatre temporades la LEB Or, i formà part dels clubs Rosalía de Castro 2007-09 i Baloncesto León 2009-11 La temporada 2011-12 feu el salt a l’ACB en fitxar pel CAI Saragossa, i la temporada 2015-16 fitxà per l'equip de bàsquetbol del FC Porto, amb el qual aconseguí la Lliga portuguesa 2016

S’inicià al gimnàs Tibergent de Barcelona i prosseguí la carrera esportiva a l’equip de gimnàstica artística del Club Gimnàstic Barcelonès CGB Combinà la pràctica esportiva amb l’arbitral i el 1957 debutà com a jutge internacional, tasca que realitzà durant 35 anys Arbitrà Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món Promogué competicions com el Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Artística Masculina o el Memorial Blume Com a tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980 El 1992 fou membre del comitè…

Cinturó negre quart dan, fou deixeble del mestre Henri Birnbaum Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1958 i quedà semifinalista en dues ocasions 1955, 1959 Es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1953, 1954, 1956, una vegada campió d’Espanya de clubs i vuit vegades campió d’Espanya amb la selecció catalana Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo

Format com a porter al Club Natació Barceloneta, fou campió d’Espanya 1978, 1979 i d’Europa 1980 en categoria júnior Esdevingué entrenador l’any 1982 i arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 s’integrà en l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Natació com a segon entrenador de la selecció estatal, de la qual formà part en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008 El cúmul d’expe-riències adquirides li permet desenvolupar parallelament, per encàrrec de la federació, la feina de tècnic ambulant en aquelles localitats on un equip de waterpolo emergent necessiti ajuda…

Fou campió de Catalunya en la modalitat deu balls 2006 fent parella amb Judith García

S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…

Compositor precoç, a nou anys ingressà al cor de la catedral de Lima en substitució d’un cantant adult que havia mort Probablement fou deixeble de Tomás de Torrejón i Velasco, director musical de la catedral, i estudià orgue amb Juan de Peralta, organista de la mateixa església L’any 1742 fou nomenat organista principal de la catedral de Lima, on el 1760 substituí Roque Ceruti com a mestre de capella La música conservada d’Orejón es guarda a l’Arxiu Episcopal de Lima La seva obra més ambiciosa fou la Pasión de Viernes Santo 1750, per a triple cor i orquestra Gran part de la seva producció…

Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises