Resultats de la cerca

Vida A setze anys realitzà en 9,5 mm el seu primer film amateur , Motita 1951 Estudià peritatge i professorat mercantil, però es professionalitzà en el grafisme publicitari als estudis Gabriel Hnos & Boccola, on treballà entre el 1955 i el 1961 El 1962 s’inicià en el dibuix animat als estudis Royal Films de Ricard de Baños fill, amb Vicenç Bassols com a cap d’estudi i animador El mateix any muntà el seu propi estudi i una productora, Estudios Proex, en la qual realitzà curts, espots i caretes per a TVE En 1965-66 preparà un llarg de dibuixos, Koquibolo el Mentiroso , que no es feu per…

Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista "El Ciervo", "Tele-exprés" Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…

Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano Barroso…

Pioner del Club Nàutic Tarragona, guanyà diverses competicions locals És recordat pel raid Barcelona-Tarragona que impulsà i protagonitzà en solitari a l’agost del 1916 i que completà en 12549 h remant sobre la canoa Finet , embarcació construïda expressament per a aquesta travessa

S’inicià com a defensa en el Club Natació Reus Ploms, però el 1948 fitxà pel Reus Deportiu quan l’equip pujà a primera divisió Durant la dècada de 1950 protagonitzà la primera gran etapa en la història del Reus, que guanyà un Campionat d’Espanya 1952 i fou tres vegades subcampió 1950, 1951, 1954 També fou internacional amb la selecció espanyola Es retirà el 1958, però dos anys després tornà per ajudar el Reus Acabada la seva carrera entrenà els equips de base del Reus Deportiu

Fou membre del Club Esportiu Mediterrani, amb el qual guanyà quatre vegades la Copa Catalana 1981, 1988, 1989, 1991, el Campionat de Catalunya 1981, 1983, 1986, 1987 i el d’Espanya 1990, 1992, 1993, 1994 Participà tres cops en la Copa d’Europa femenina de clubs 1991, 1993, 1994 i protagonitzà el debut internacional de la selecció espanyola 1989 En ser nomenada capitana de l’equip, passà a la història com la primera jugadora internacional del waterpolo espanyol Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1990

Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou l’intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…

Mecànic de professió, al juny del 1909 formà part de l’equip de Louis Blériot, que fou el primer a creuar el canal de la Mànega amb avió Una vegada obtingué el títol de pilot, fou contractat per l’Associació de Locomoció Aèria de Barcelona L’11 de febrer de 1910 protagonitzà el primer vol amb avió de Catalunya, amb un monoplà Blériot XI a l’hipòdrom de Can Tunis, vol que també es considera com el primer d’Espanya si se n’exceptua un altre de Juan Olivert de seixanta segons dut a terme uns quants mesos abans

Disputà 35 partits amb el Barcelona entre el 1915 i el 1920 i marcà 12 gols Guanyà una Copa 1920 i tres Campionats de Catalunya 1916, 1919, 1920 Protagonitzà un gran escàndol, la temporada 1916-17, en falsificar els seus papers i inscriure’s a la federació com a espanyol, quan no era permès alinear jugadors estrangers El FC Espanya impugnà aleshores el partit del Campionat de Catalunya que havia perdut enfront del Barcelona La federació li donà la raó i feu repetir tots els partits del Barça, però aquest no ho acceptà i el títol fou per a l’Espanya

Fundat el 1976, protagonitzà dos ascensos consecutius entre el 1988 i el 1990, des de primera divisió catalana fins a divisió d’honor estatal Amb un equip de només vint anys de mitjana i que havia pujat en bloc des de categoria infantil, es mantingué deu anys consecutius a la divisió d’honor El seu entrenador fou Alberto Mazón Fou tres vegades semifinalista de la Copa de la CERS 1994, 1995, 1997 i subcampió de la Lliga Catalana 1997 En destacaren jugadors com Víctor Agramunt, que fou campió del món amb la selecció espanyola i participà en el Mundial B d’hoquei sobre patins amb la catalana