Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
refugi Ciríac Bonet
Refugi de muntanya
Refugi del municipi de Siurana (Priorat).
Situat al nucli urbà del poble de Siurana, fou impulsat per Ciríac Bonet, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC que adquirí una balma per adaptar-la com a refugi, que després cedí al CEC Fou inaugurat el 16 de desembre de 1934 i duu el nom del seu patrocinador, que havia mort pocs mesos abans Amb capacitat per a divuit persones, dona servei a excursionistes i, sobretot, a escaladors d’arreu atrets pel prestigi de les vies d’escalada de les parets i cingleres de Siurana
Rivatón
Cinematografia
Sistema d’enregistrament i reproducció de so patentat a Barcelona el 1931 per Adolfo de la Riva, en col·laboració amb els seus germans Jorge i Carlos.
Consistia en la combinació de diverses tecnologies estrangeres i aconseguí, a més d’una acceptable qualitat, abaratir-ne els costos El sistema fou aplicat als estudis Trilla-La Riva i, davant l’èxit que tingué, altres estudis s’hi interessaren també l’adquiriren moltes sales d’exhibició que intentaven adaptar-se al cinema sonor Aquesta demanda propicià la fabricació de diferents models, però finalment el sistema fou superat per altres equipaments estrangers més depurats i no pogueren fer front a la nova demanda Bibliografia Rivatón, de Laboratorio Físico La Riva de Barcelona , "…
Luigi Pironti di Campagna
Hoquei sobre patins
Jugador, dirigent i àrbitre d’hoquei sobre patins, i atleta.
El 1927 s’installà a Barcelona, on practicà l’hoquei sobre patins, la natació i la marxa atlètica Jugà amb el seu germà Ernesto a l’Skating Club Catalunya al mateix temps que feia d’àrbitre d’hoquei sobre patins El 1930 fou un dels fundadors i el primer president de la Federació Catalana d’aquest esport després d’adaptar i traduir els estatuts que havia portat de la federació italiana Presidí la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins fins al juliol del 1932 Entre el 1930 i el 1931 formà part de l’equip de marxa atlètica del Futbol Club Barcelona i, com a nedador, participà en…
Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts
Cinematografia
Pel·lícula del 1969, Documental, 55 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un lloc entre els…
A sangre fría
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 83 min., dirigida per Joan Bosch i Palau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Germà Lorente, Barcelona, Urania Films Barcelona ARGUMENT J Bosch GUIÓ J Bosch, G Lorente FOTOGRAFIA Sebastià Perera blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández Manuel, Gisia Paradis Isabel, Carlos Larrañaga Carlos, Fernando Sancho Enrique, Miguel Ángel Gil Antonio, María Mahor María ESTRENA Barcelona, 14121959, Madrid, 17061960 Sinopsi Carlos és un jove ambiciós que planeja un atracament a la fàbrica tèxtil on treballa El robatori surt bé, però Carlos es…
Francesc Rovira i Beleta
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Estudià arquitectura i filosofia i lletres abans de llicenciar-se en dret el 1942 Procedent del camp amateur , amb la collaboració de Josep Escobar i Joaquim Muntañola, fundà la Compañía Española Internacional de Dibujo Animado CEIDA, un petit estudi destinat a la producció de films publicitaris Amb aquesta marca també rodà els curts A mal tiempo , El faquir González en la Edad de Piedra , El faquir González en la selva 1946, i Deportes y figuras Boxeo 1946, sobre el boxador José Ferrer A partir d’aquesta data inicià l’aprenentatge professional a CINESA com a guionista i ajudant de direcció…
,
Xavier Setó i Casanova
Cinematografia
Director.
Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista Alfredo Di…
Gustavo Re
Cinematografia
Actor.
Vida Arribà a l’Estat espanyol el 1941 fugint de la Segona Guerra Mundial i formant parella amb Miriam Kleklowa en la companyia d’Edoardo Spadaro Actor d’una marcada expressivitat, destacà parodiant Maurice Chevalier i Greta Garbo Debutà en el cinema amb 39 cartas de amor 1949, Francesc Rovira i Beleta A partir d’aquí, inicià una carrera com a secundari que inclou una vuitantena de títols La seva ductilitat li permeté adaptar-se a tota mena de gèneres el criminal Los atracadores , 1961, Francesc Rovira i Beleta A tiro limpio , 1963, Francesc Pérez-Dolz de l’oest Río Maldito ,…
Verd madur
Cinematografia
Pel·lícula del 1960; ficció de 100 min., dirigida per Rafael Gil Àlvarez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Pirene Films Amadeu Bagués, Barcelona ARGUMENT La novella homònima de Josep Virós i Moyes GUIÓ J Virós, Manuel Saló, R Gil FOTOGRAFIA Enrique Guerner, Cecilio Paniagua Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Antonio Ramírez MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Jeanne Valèrie Xana, Carlos Larrañaga Enric Pujalt, Luis Induni Xanot, Maria de los Ángeles Hortelano Isabel, Josep Rubio Manuel, Luz Márquez Pilar, Rafael Bardem el vicari general, Matilde Muñoz Sampedro tia Caterina, Guillermo Marín el degà, Rafael López Somoza don…
Estadi Nova Creu Alta

Estadi Nova Creu Alta
Ajuntament de Sabadell
Futbol
Estadi de futbol de Sabadell.
Fou inaugurat el 20 d’agost de 1967 en substitució de l’anterior camp del Centre d’Esports Sabadell, del qual adoptà la denominació, malgrat que és situat a la plaça Olímpia, a uns centenars de metres fora del barri de la Creu Alta Les obres de construcció s’iniciaren el 15 de setembre de 1966, als antics terrenys de Can Borgonyó La direcció anà a càrrec de l’arquitecte Gabriel Bracons i del constructor Argemí El dia de la inauguració se celebraren una sèrie d’actes que s’iniciaren al matí amb el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que es trobava a la vella…