Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Eva Fernández-Brugués
Tennis
Tennista.
Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, ha obtingut sis victòries en torneigs del circuit de la Federació Internacional de Tennis ITF Quartu Sant’Elena 2005, Savitaipale 2006, Badalona 2008, Sant Cugat 2008, Galatina 2009 i Pàdua 2009 En els Jocs Mediterranis del 2009, guanyà, juntament amb Laura Pous, la medalla d’or en la categoria de dobles En dobles també ha guanyat dos torneigs ITF L’any 2009 una doble operació d’espatlla no li permeté competir durant un any El mateix any assolí la posició 185 en el rànquing de la WTA
Armand Blume Schmadecke
Arxiu Família Blume
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà…
Santa Bàrbara o Sant Antoni d’Ulldemolins
Art romànic
L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni…
Gimnàs Blume
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Fundat el 1942 per Armand Blume , fou un dels gimnasos més destacats de l’Estat espanyol Estava situat al carrer de Pàdua El 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Al final dels anys quaranta començà a despuntar i entre la dècada de 1950 i 1970 es convertí en un dels més potents de Barcelona Guanyà diversos Campionats d’Espanya per equips tant en categoria masculina com femenina En l’àmbit individual, destacà especialment la figura de Joaquim Blume , fill del fundador, que es proclamà campió d’Espanya deu anys consecutius 1949-58 i guanyà un…
August Castelló Roca
Esport general
Metge i muntanyenc.
Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…
Sant Jaume de Passanant
Art romànic
La vila de Passanant és a la banda nord del seu terme municipal L’indret, originat a l’edat mitjana entorn del seu castell, es documenta a la darreria del segle XI, entre els anys 1079 i 1080 tanmateix, el castell no figura escripturat fins l’any 1123, quan els germans Ponç II i Ramon de Cervera establiren entre ells una concòrdia respecte a la residència en aquesta fortalesa, en què arribaren al pacte que hi viurien alternativament un any cadascun De l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, hi ha una primera notícia l’any 1150, en una escriptura per la qual Ramon de Cervera i la seva…
Sant Vicenç dels Prats, ara Mare de Déu de la Bona Sort (Prats de Lluçanès)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats Aviat degué adquirir funcions parroquials, que mantingué fins que fou unida a la de Santa Eulàlia de Pardines, per recuperar més tard la categoria de parròquia en una nova església on es traslladà el culte a sant Vicenç mentre que en el temple antic s’hi venerava la Mare de Déu de la Bona Sort El castell de Lluçà i el lloc dels Prats apareixen documentats a partir del 905, quan el bisbe Idalguer de Vic consagrà l’església de Santa Maria del castell de Lluçà i uní a l’església consagrada diversos…
Sant Miquel de Torroja del Priorat
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Torroja data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja a Torroja a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard, se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, l’indret de Torroja és mencionat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel mencionat prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura…
Sant Romà d’Anàs (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta petita parròquia, situada a la part alta de la població ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és a la part alta i al centre del poble d’Anàs, que és a uns 3 km de Ribera de Cardós, dins la Ribera d’Estaon JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH535155 Història Anàs, com a lloc de la vall d’Estaon, era una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, “ ipsas parrochias Vallato adque Vallatello ” D’igual manera, els seus habitants devien formar part dels homes d’ipso Vallato que juraren fidelitat al comte de Pallars Jussà, Ramon IV, i…
Santa Maria de la Quadra de Carrera o de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, concebuda inicialment com un edifici basilical de tres naus, que restà, però, inacabat ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria, convertida parcialment en un paller i quadra, es troba isolada enmig d’un camp, prop del camí de Calbera a Castrocit, des d’on és perfectament visible JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TCG046959 Història Segons les referències documentals, es tractava d’una església pròpia de la parròquia de Sant Andreu de Calbera vinculada d’alguna manera als senyors de Calbera És esmentada des de l’any 979, en què el prevere Galí lliurà al cenobi d’…