Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Santa Leda (Vallirana)
Art romànic
La capella de Santa Leda va ser donada, juntament amb la propera de Sant Silvestre i l’església de la Santa Creu de Cervelló, de la qual depenien, al monestir de Sant Cugat pel bisbe de Barcelona Teuderic el 904 Aquesta capella va ser confirmada a Sant Cugat per Lotari el 986, però contràriament a la de Sant Silvestre, ja no apareix en les confirmacions posteriors dels béns del monestir, de la qual cosa es dedueix que probablement no devia ser restaurada Es desconeix el lloc exacte del seu emplaçament
Sant Pere del mas Escales (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
En el Spill … del vescomtat de Castellbò, que aplega les dades econòmico-socials d’aquest vescomtat al final del segle XV, s’esmenta dins del priorat de Tresponts el mas d’Escales, habitat per Joan d’Escales, amb l’anotació “bona casa” En el “Diccionario geográfico…” de P Madoz, l’any 1849, figuren en el terme de Tost quatre cases disperses, una de les quals és el mas Escales, que depenien de l’església parroquial de Sant Pere De l’església que seria l’actual esglesiola de Sant Pere del mas d’Escales, no s’han trobat més notícies documentals
Castell de l’Aleixar
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…
Sant Andreu d’Ivars d’Urgell
Art romànic
El poble d’Ivars, a 265 m d’altitud, és situat al sector de llevant del terme El lloc, conquerit pels comtes urgellesos al darrer quart del segle XI, fou donat tot seguit al bisbe i al capítol d’Urgell La primera menció de l’església d’ Yvarc data del 1098, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, i es menciona com una de les parròquies que depenien de l’esmentada canònica Inclosa dins el bisbat d’Urgell, aquesta parròquia contribuí els anys 1279 i 1391 a sufragar la dècima papal recaptada a la diòcesi En l’actualitat l’església parroquial de Sant Andreu…
Sant Vicenç de Bajoles, antiga comanda hospitalera (Perpinyà)
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del Rosselló, i…
Sant Joan de Palamós (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El lloc de Palamós, avui deshabitat, es compon d’un petit grup de cases situades al sud del poble de la Rabassa L’indret, originat al voltant d’una fortalesa, fou conquerit i reorganitzat a mitjan segle XI, moment en què també es degué bastir l’església, la qual fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Freixenet, Inclosa dins el bisbat de Vic La seva vinculació a l’església parroquial de Freixenet figura l’any 1685 en la visita que féu a aquesta parròquia el bisbe de Vic Antoni Pasqual segons s’indica en la relació, en depenien les capelles de Sant Joan de Palamós i Sant…
Cal Comte (Badalona)
Art romànic
A partir del segle XI trobem documentats alguns alous de la zona de Pomar El 1025 Godmar de Pomar actuava en un judici L’any 1031 Eimeric donava un alou consistent en una casa i vinyes al costat del camí de Campsentelles, i el 1068 se’n va vendre un altre al costat del camí de Sant Romà De tots els alous d’aquesta zona, el més important fou el de cal Comte, establert sobre una villa romana, prop de les sepultures olerdolanes de Can Buscà, i documentat des del 1030 Possiblement aquest alou es pot identificar amb el dels Godmar, i fins i tot podria ser el mateix que comprà el bisbe Godmar l’any…
Sant Martí de Poià (Badalona)
Art romànic
Antiga església, ara totalment desapareguda, situada a l’emplaçament de l’actual monestir de Sant Jeroni de la Murtra El 1025 trobem documentat Rigolf de Poià, i el 1031 Guillem Rigolf, que dóna a Sant Cugat unes vinyes de Poià Potser es devia tractar d’un mateix propietari important, els descendents del qual van portar durant diverses generacions el mateix nom de Rigolf Fins i tot en la toponímia el nom de puig Rigolf va acabar substituint el de Poià Dins l’alou dels Rigolf trobem esmentada des del 1143 la capella de Sant Martí de Poià, a la qual Maria Rigolf llegava un camp Encara que a…
Castell de Brullà
Art romànic
El lloc de Brullà és esmentat en la documentació a partir del segle X Molt probablement a partir del segle XI gaudí d’una senyoria laica, la qual sembla haver estat, al segle a mans d’un llinatge dit de Brullà Pere Bernat de Brullà, 1132 Pere Ramon, 1135 Bernat de Brullà, 1128, 1163 Ramon de Brullà, 1145 Carbó de Brullà, 1169 Bernat de Brullà, 1172 Garsendis de Brullà, 1188 Maria de Brullà Adalbert de Brullà, 1269 Al segle XII, la milícia del Temple adquirí d’aquest llinatge un notable dominí sobre Brullà En el curs del segle XIII, la senyoria eminent de Brullà passà a mans dels comtes d’…
Casa forta d’Estanyol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres importants de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina