Resultats de la cerca

Fundat el 1921 amb el nom de Centre d’Esports de Roses, el primer president fou Primitiu Salamó i Dunjó El 1940 fou refundat per Pere Guitart i Sallés, que, sota el seu mandat, canvià la denominació del club per l’actual, i el 1978 es catalanitzà Els anys quaranta fou campió provincial d’afeccionats dos anys seguits A partir del 1961 passà a jugar al camp municipal Díaz Pacheco, i algunes temporades milità a la divisió preferent Des del 1985 juga a l’estadi municipal de Roses Té escola de futbol base i set equips en categories inferiors El 2010 el primer equip…

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

Començà a jugar al CT Barcino, on desenvolupà tota la carrera esportiva Amb catorze anys aconseguí el primer dels 25 títols de campiona d’Espanya absoluta que acumulà entre els anys 1969 i 1982 Entre Campionats d’Espanya, de Catalunya, de la Lliga i de Barcelona, conquerí 59 títols absoluts En els Campionats d’Espanya guanyà 7 vegades el títol individual 1969, 1971, 1972, 1973, 1976, 1977, 1980, a més de 9 per equips 1971, 1972, 1973, 1976, 1977, 1980, 1981, 1983, 1984, 6 en mixtos quatre amb el seu germà Josep i 3 en dobles En els Campionats de Barcelona aconseguí 25 títols, 10 d’individuals…

Desenvolupà tota la carrera al CT Barcino, al costat de la seva germana Pilar Fou nou cops campió d’Espanya en les quatre disciplines 1973-82 dos en individuals, dos per equips, quatre en mixtos i un en dobles Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1973, 1979, 1981 i quatre Campionats d’Europa 1974, 1976, 1978, 1980 Fou també campió de Barcelona 1973

Situació Les ruïnes d’un castell o una fortalesa es troben força confoses entre els murs d’un mas abandonat dit mas de la Vescosa, i d’una barraca i altres murs encara més ta ans, al pla de la Guardiola, al qual evidentment donà nom la fortificació Mapa 259M781 Situació 31TEG191785 Pel pla de la Guardiola passa el camí que porta des de la vora del cap de Norfeu fins al coll de les Forques, i que enllaça amb la carretera de la base militar del Pení Aquest camí, pel qual també es troben les ruïnes dels paratges del puig Alt o Rocaplana i del pla d’En Seniqueda, hom pot agafar per la carretera…

En atletisme, competí en les especialitats de decatló i triple salt Fou campió de Catalunya de decatló i campió d’Espanya de clubs amb el Club Natació Barcelona, on repetí el darrer títol com a entrenador En rugbi, jugà de tresquarts ala, primer a l’Universitari de Barcelona i després al CN Barcelona, i fou subcampió de Lliga i de Copa d’Espanya, i campió de la Copa Ibèrica Fou internacional per Espanya en els dos esports

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

Jugador del Club Tennis d’Aro, fou campió d’Espanya júnior 2004 Fou campió d’Europa per regions amb Catalunya 2000 L’any 2009 aconseguí la medalla de bronze en dobles amb David Estruch a la Universíada i fou nomenat millor esportista català universitari

El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses, existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any…