La Guardiola (Roses)

Situació

Les ruïnes d’un castell o una fortalesa es troben força confoses entre els murs d’un mas abandonat dit mas de la Vescosa, i d’una barraca i altres murs encara més ta ans, al pla de la Guardiola, al qual evidentment donà nom la fortificació.

Mapa: 259M781. Situació: 31TEG191785.

Pel pla de la Guardiola passa el camí que porta des de la vora del cap de Norfeu fins al coll de les Forques, i que enllaça amb la carretera de la base militar del Pení. Aquest camí, pel qual també es troben les ruïnes dels paratges del puig Alt o Rocaplana i del pla d’En Seniqueda, hom pot agafar per la carretera esme ada o per la que va de Roses a Cadaqués per Montjoi, després de passar la cala Pelosa. Les ruïnes es troben a poca distància i a ponent d’aquest camí, en un punt que domina el litoral de la badia de Montjoi.

Història

Aquest castell es dreçava sobre els replans de la muntanya que limita pel nord la vall de Montjoi, antiga vall de Magrigul, a la qual o al seu entorn hi hagué l’antic cenobi d’aquest nom. És temptador, per tant, apuntar una possible relació de les restes de fortificació alt-medieval de la Guardiola amb les notícies sobre el castell de M rigul, encara que siguin relativament tardanes.

En aquest sentit és molt interessant la notícia més antiga. Es tracta d’una permuta feta l’any 1117 entre Ramon Renard i el seu fill amb el monestir de Santa Mara de Roses de la meitat dels delmes del castell de “Magrivil” al qual hom fa constar que pertanyia una església (una pervivència dels llocs de culte de l’antic monestir?): “…medietatem de ipsis decimis de castro de Magrivil et de ipsa ecclesia et de ipsis terminis et adiacentiis et possessionibus et de ómnibus ad ipsum castrum pertinentiis…”.

En uns capbreus recopilats al segle XVII, referents al monestir de Roses, consultats a l’Arxiu Diocesà de Girona, surt repetid ent esmentat aquest castell. Hi és anomenat “castell de Monjoy que antiguament se acostumaba a anomenar Magirol, ab ses pertinentias y lo delma del port de la Pelosa”, amb referències als anys 1274 i 1374. La cala Pelosa és a la costa de sota mateix del replà de la Guardiola. De l’any 1407 hi ha referències del castell de “Magyol”.

Castell

Les restes de fortificació són molt assolades i també amagades pels murs del mas. A la banda sud-oest del conjunt, sobre el marge del replà, hi ha uns fragments de llenç molt llargs, en part soterrats, que formen angle, i tenen un llarg rengle, en seqüència, d’espitlleres estretes i allargades. Al sector nord-oest es distingeix la planta d’una torre, segurament quadrangular.

Els murs són de molt gruix i la construcció de pedres i fang, amb un aparell irregular fet amb blocs de pedra de mides molt irregulars, també.

Al costat septentrional del conjunt de ruïnes s’observa el basament d’un llarg mur, actualment visible en uns 4 m de llargada, que només sobresurt uns 20 cm del terreny. És construït amb pedra i fang i presenta dues filades d’opus spicatum ben marcat, fet amb lloses estretes de pissarra.

A l’extrem de llevant, pel costat on l’edifici era més accessible, hi ha rastres d’un vall excavat a la roca, per desgràcia molt malmès en data recent.

Els elements de construcció d’aquest castell o “guardiola” són poc explícits i la seva datació n’és difícil. Tanmateix, sembla clara la seva atribució a l’època alt-medieval, amb possibilitats d’un origen en un temps immediatament anterior.

Bibliografia

Bibliografia sobre la història

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàgs. 608-609.
  • Josep M. Marquès i Planagumà: El cartoral de Santa Maria de Roses (segles X-XIII), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986, pàg. 51.

Bibliografia sobre el castell

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 216.