Resultats de la cerca

Lateral esquerre, jugà en el Català 1913-14, l’Universitari 1914-16 i el Futbol Club Barcelona 1916-17 L’any 1915 jugà amb la selecció catalana

S’inicià el 1960 a la Societat Columbòfila de Sant Adrià Es proclamà campió de Catalunya 1988 i d’Espanya 1984, 1988 i guanyà els trofeus Estopiña i La Llave Després creà un colomar on ha criat multitud de coloms campions També ha participat en torneigs internacionals Des del 2009 presideix el Club Columbòfila Andreuenca i, anteriorment, fou vicepresident de la Real Federación Colombófila Española

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Jugà en el Futbol Club Barcelona entre les temporades 1947-48 i 1950-51 Anteriorment havia jugat amb el Vic i amb l’ amateur barcelonista Mig i defensa lateral, amb el Barça disputà 34 partits i marcà dos gols Guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa 1951, una Copa Llatina 1949 i dues Copes Eva Duarte 1948, 1949 Posteriorment jugà amb el Melilla 1951-53, UE Lleida 1953-55, Llevant 1955-56, Artiguense 1956-57 i UE Gramenet 1957-58 Jugà dues vegades amb la selecció catalana

Fou campiona d’Espanya d’heptatló en set ocasions 1994, 1996-2000, 2002 i de Catalunya en sis 1994, 1996, 2000, 2001, 2003, 2004 En pista coberta fou sis vegades seguides campiona d’Espanya 1994-99 de pentatló i tres vegades campiona de Catalunya 1997, 2003, 2004 Establí tres rècords d’Espanya d’heptatló, que deixà en 5 843 punts 2000, i quatre de pentatló, que deixà en 4 234 punts 1998 Fou 36 vegades internacional amb la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, i els Campionats del Món 1997 i d’Europa 1998 També competí en un Mundial 1995 i un Europeu 1998…

Consideracions prèvies Dos personatges asseguts que formen part de la pintura mural que decora l’absis de Sant Miquel de Terrassa ECSA - M Saludes Aquestes línies que segueixen són una reflexió al voltant de la problemàtica, origen i connexions dels escassos conjunts pictòrics preromànics conservats a Catalunya, sorgida de la nostra recerca per a la tesi doctoral L’anàlisi se centra en la pintura mural, atès que els manuscrits són tractats en altres capítols La primera paradoxa amb què ens trobem en encarar l’estudi de la pintura preromànica és el fet que la majoria d’obres objecte d’estudi…

L’arquitectura preromànica Interior de la nau central de l’església monàstica de Sant Pere de Rodes, bastida al segle X seguint un ambiciós programa constructiu unitari ECSA - F Tur L’arquitectura religiosa des del segle VIII fins al començament del segle XI s’ha d’estudiar en estreta connexió amb el rerefons polític i socioeconòmic del país la recuperació i repoblament dels territoris i l’establiment d’una nova organització social i política En aquest sentit, els estudis històrics basats en la riquíssima documentació conservada d’aquest període constitueixen una base valuosa per al…

Pel que fa a la importació d’objectes artístics a Catalunya anteriors al romànic, només se’n coneixen i se’n poden tractar pocs i, per tant, les conclusions són molt escasses Dels segles que van des del final de la romanitat fins a la constitució de l’estil romànic, disposem —a Catalunya— d’un contingent d’objectes artístics molt escadusser, fins i tol si hi incloem les produccions locals Tant és així que per algunes tècniques hem de concloure que només s’han conservat obres d’importació, bé per falta de manufactures autòctones, bé perquè aquestes eren rudimentàries, i els exemplars rics,…

La cultura monàstica benedictina troba un dels seus exemples més brillants a Ripoll * L’activitat creixent del se scriptorium entre els segles X i XI anava adreçada a engrandir una biblioteca que ha estat objecte d’estudi i lloança pels seus valors literaris, científics i artístics * No hi ha cap dubte que ens trobem davant d’un dels grans centres de cultura altmedieval, el més important als comtats catalans, sense parió a la Península Ibèrica i amb una dimensió i una projecció a l’alçada d’altres abadies europees d’aquest període com Saint-Denis, Fleury, Sant Marçal de Llemotges, Ramsey,…