Resultats de la cerca

Membre de la Unió Excursionista de Sabadell i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol des del 1997 El 1975 feu la primera ascensió, juntament amb Ramon Oriol, a una agulla situada a l’oest de l’Aneto que fou batejada amb el nom d’Agulla Daviu A partir dels anys vuitanta obrí nombroses vies a Montserrat i als Pirineus És autor de llibres i guies de muntanya, com 3404 Aneto 2001, Pedraforca Todas las ascensiones y escaladas 2003 i Agulles, regió de Montserrat 2011 Inventà alguns accessoris d’escalada, com la corretja extraïble per a piolet 1998 o un tipus de mosquetó 1993

Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco Sivella de corretja Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda MNAT, 45322 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm d’inv 45322 Procedeix d’un enterrament d’inhumació el núm 3 d’un total de set localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda Va ser…

Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, destacà en el camp de l’escalada esportiva Conjuntament amb Delfí Feiner, Jordi Ayats i J Sala, el 12 d’octubre de 1952 realitzà l’ascensió a l’agulla Fina El 1953, obrí una via al cim aragonès del Gavizo Cristal 2890 m, per l’esperó Nord

Sòcia de la Unió Excursionista Urgellenca, el 1981 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada, del CEC Escalà els Picos de Europa, on formà part del primer equip femení a la via Rabadá-Navarro del Naranjo de Bulnes 1983 Pujà per la cresta sud de l’agulla Negra de Peuterey Alps, 1982 i fou la cap de la primera expedició femenina al Kangtega 6782 m, Himàlaia, 1984 Fou la primera dona de l’Estat que intentà pujar a l’Everest 1988

Fundat a mitjan anys cinquanta i amb camp de vol a Cabrianes, és un dels clubs d’aeromodelisme més antics de Catalunya Guanyà la Lliga Catalana de combat de vol circular cinc anys consecutius 1981-85 Ha participat en competicions com el Campionat d’Espanya, la Lliga Catalana i la Copa Quadrangular d’aeromodelisme En alguna ocasió organitzà la Lliga Catalana i durant deu anys s’encarregà del Ralli Manresa-Vic de radiocontrol Durant uns quants anys feu també exhibicions aèries d’hidroavions al parc de l’Agulla de Manresa, durant les Festes de la Llum de la ciutat

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en…

Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu de Bages…

Fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des de l’any 1922 i membre del Centre Acadèmic d’Escalda CADE des de la seva creació, el 1942 Feu escalades a Montserrat, als Pirineus i als Alps A Montserrat destaquen les primeres escalades als Flautats 1922, al Frare Gros 1924, a la Roca Plana dels Llamps 1924, a la Boteruda del Gra 1924, a l’agulla Lluís Estasen 1927 i al Bisbe 1932 Als Alps destaquen les escalades amb Estasen a les Dolomites 1925 amb ascensions al Gran Zebrù, o Königspitze, la Marmolada i la Cima Grande di Lavaredo, i al Mont Blanc 1926, on escalaren l’…