Bronzes d’indumentària del territori de Tàrraco

Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco:

Sivella de corretja

Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda (MNAT, 45.322).

Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A. Saludes

Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm. d’inv. 45.322. Procedeix d’un enterrament d’inhumació (el núm. 3 d’un total de set) localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona (l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda). Va ser recuperada per J. Sánchez Real, que va tenir cura de la intervenció arqueològica que es va realitzar allí.

És en bon estat de conservació. Es compon de dues parts: el marc de forma arronyonada (sense placa), de secció oval, i l’agulla de base escutiforme i extrem corbat cap avall, de secció irregular (amb una mena d’estrangulació o desgast central). El marc té uns eixos de 2,9 × 2 cm i un gruix màxim de 0, 5 cm. La tija a la que s’agafa l’agulla és força més prima i de secció circular, amb un diàmetre que oscil·la entre 0,15 i 0,2 cm (amb un petit engruiximent central). L’agulla té una llargada màxima de 2,5 cm, amb una amplada màxima de 0,7 cm i un gruix màxim de 0,3 cm. L’agulla s’agafa al marc mitjançant una tija de secció rectangular (de 0,3 × 0,1 cm), doblegada formant un semicercle (d’1 cm de diàmetre), que no arriba a tancar-se. El marc presenta una mossa excèntrica, trapezoidal, d’una profunditat corresponent a la meitat del seu gruix i, lògicament, amb un eix interior que té la mateixa amplada que l’extrem de l’agulla.

Bibliografia

  • Sánchez Real, 1990a, pàgs. 162 i 167-169.

Braçalet

Aquesta peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm. d’inv. 45.321. Procedeix d’un enterrament d’inhumació (el núm. 7 d’un total de set) localitzat al final del 1954 en la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona (l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda). Va ser recuperat per J. Sánchez Real. El seu estat de conservació és bo. Es tracta d’un braçalet obert, de forma el·lipsoïdal (amb un eix major de 6,8 cm i un eix menor de 6,3 cm), d’una sola tija de bronze, amb secció circular (0,4 cm al centre) i els extrems engruixits (0,7 cm).

Bibliografia

  • Sánchez Real, 1990a, pàgs. 162 i 168.

Sivella petita de cinyell

Aquesta sivella es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm. d’inv. AAR-1203-1. Va ser recuperada arran de les excavacions realitzades a l’antiga arena de l’amfiteatre romà de Tarragona pel ja desaparegut Taller Escola d’Arqueologia (TED’A), durant la neteja del nivell superficial de circulació deixat per les excavacions dirigides entre el 1948 i el 1952 per Samuel Ventura i Solsona. Probablement havia format part, en el seu moment, del material d’ofrena d’una de les inhumacions de l’antiguitat tardana localitzades en aquest sector.

El seu estat de conservació és regular. És formada per dues peces de bronze: un marc en forma arronyonada (sense placa), de secció oval, i una agulla senzilla amb l’extrem corbat cap avall, de secció irregular arrodonida. El marc té uns eixos de 2,8 × 1,9 cm i un gruix màxim de 0,6 cm. L’agulla fa 2,2 cm de llargada màxima, 0,6 cm d’amplada màxima i 0,3 cm de gruix màxim. L’agulla s’agafa al marc mitjançant una tija de secció oval, aplanada, de 0,4 cm d’amplada i 0,3 cm de gruix, doblegada formant un semicercle (d’1,1 cm de diàmetre) que no arriba a tancar-se.

Bibliografia

  • TED’A, 1990, pàgs. 313 i 327.

Sivella de cinyell

Sivella localitzada a la vil·la romana dels Antigons (Reus) al final dels anys setanta (MCSV, 5816) i placa de sivella trobada a l’avenc anomenat cova de les Bruixes, prop de Rojals (Montblanc).

Museu Comarcal Salvador Vilaseca - F. Fernández, Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A. Saludes

Aquesta peça es conserva actualment al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, amb el núm. d’inv. 5.816. Fou recuperada en el curs d’uns treballs de salvament realitzats al final de la dècada del 1970 a la vil·la romana dels Antigons (Reus). Va aparèixer amb els ossos d’una inhumació d’època del romà tardà, a l’interior d’un sepulcre bastit amb lloses de pedra calcària local (lumaquel·la).

La sivella es troba en molt bon estat de conservació i es compon de dues peces de bronze: un marc en forma arronyonada (sense placa), de secció oval, i una agulla de base escutiforme i extrem corbat cap avall, de secció irregular. El marc té uns eixos de 3,7 i 2,9 cm i un gruix variable entre 0,9 i 1,2 cm. La tija a la qual s’agafa l’agulla és força més prima, de 0,4 cm de gruix, amb un engruiximent central bicònic que arriba als 0,6 cm de diàmetre. La part oposada presenta senyals evidents de desgast. L’agulla fa una llargada màxima de 4 cm, una amplada màxima de 1,8 cm, i un gruix màxim de 0,7 cm. S’agafa al marc mitjançant una tija de secció rectangular, amb una amplada entre 0,4 i 0,5 cm, doblegada en forma de semicercle imperfecte, que no arriba a tancar-se, amb dos eixos d’1,7 i 1,5 cm.

Bibliografia

  • Massó, 1987a.

Sivella petita

Aquesta peça es conservava al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus (núm. d’inv. 974) i es perdé a conseqüència d’un bombardeig l’any 1938.

Procedia de l’interior d’un sepulcre, bastit amb lloses asserrades de soldó (lumaquel·la), que formava part d’una petita necròpoli localitzada (i destruïda) en terres del mas del Fesoler, al costat de la carretera de Reus a Cambrils (terme de Riudoms). L’exploració arqueològica realitzada el 10 de març de 1932 per S. Vilaseca va individualitzar set sepulcres (d’un total aproximat de dotze): tres de lloses de pedra i rajoles de ceràmica, dos de tègules i imbrices i dos d’àmfores, amb orientacions N-S o E-W.

L’única imatge que es coneix de la peça és un dibuix, molt senzill, que presenta el marc d’una sivella de bronze en forma de D, sense agulla. Per l’antiga fitxa d’inventari (realitzada per P. Rius, inèdita) sabem que tenia uns eixos de 2, 5 i 1, 7 cm, i un gruix màxim de 0, 4 cm. Es va datar, grosso modo, a l’època visigòtica.

Bibliografia

  • Vilaseca-Prunera, 1966, 93-96, pàgs. 37-38; Sánchez Real, 1989, 107. pàgs. 6-7.

Placa de sivella de cinyell

Aquesta sivella va ser recuperada en el curs de les excavacions realitzades al final de la dècada del 1960 a la vil·la romana dels Munts (Altafulla), sota la direcció de P.M. Berges Soriano (aleshores director del Museu Arqueològic de Tarragona). Se’n desconeix la localització actual.

De la peça només es coneix una fotografia en blanc i negre, publicada pel seu descobridor. S’hi aprecia, amb no gaire detall, una placa de bronze de forma rectangular irregular, amb un extrem arronyonat que presenta un apèndix axial; a l’oposat, recte, s’intueixen els dos petits pius que havien subjectat originàriament la tija on es travava el marc de la sivella (que no va ser trobada). La placa presenta diverses acanaladures sinuoses que emmarquen i separen tres espais. L’espai més ample, central, està dividit longitudinalment en dues meitats. Tota la superfície visible és decorada amb motius geometricovegetals poc definits (amb sensació d’horror vacui). La llargada de la placa és, segons P.M. Berges, de 10 cm; l’amplada màxima aproximada es pot situar entorn de 3, 8 cm. Aquesta peça és l’únic element d’època visigòtica localitzat, ara per ara, en el jaciment esmentat.

Bibliografia

  • Berges, 1970, 105-112. pàg. 149 i làm. IX.

Placa de sivella

Aquesta peça, inèdita, va ser trobada pels volts del 1970 per R. Capdevila Vallverdú, antic col·laborador de S. Vilaseca, a l’interior d’un petit avenc conegut popularment com a cova de les Bruixes, a la muntanya de Cantacorbs, davant el poblet de Rojals (Montblanc, Conca de Barberà). Va aparèixer entre les pedres del sòl (sense terra), juntament amb una punta de llança de ferro, filiforme, una punta de fletxa prismàtica, també de ferro, un tros de grapa de plom i una quantitat considerable de fragments de ceràmica, entre els quals destaquen els corresponents a una gerra globular, amb nanses i tornejada, i diversos vasos —també incomplets— que semblen fets a mà. La placa i els altres materials es conserven en poder del seu descobridor, a Reus.

L’indret de la troballa, força ben situat i resguardat, podia haver estat —en l’època visigòtica— un lloc d’observació o vigilància. Cal recordar que, a pocs quilòmetres, a prop de l’agregat montblanquí de Rojalons, es va trobar l’any 1967 una altra sivella visigòtica, completa, conservada al Museu de Montblanc.

La placa, de forma, presenta deu petits apèndixs distribuïts simètricament en els dos costats llargs, i un altre —una mica més gran— a l’eix de l’extrem arronyonat. Conserva les dues anelletes que havien subjectat originàriament la tija on es travava el marc de la sivella (desapareguda). A la part posterior de la placa hi ha les tres anelletes que servien per a fixar-la al cinyell de cuir. La cara anterior presenta una decoració que ocupa quasi tota la superfície, amb motius cordiformes —normalment retocats amb burí— distribuïts simètricament tot separant tres grans espais transversals (l’espai central, més ample, està subdividit longitudinalment). Els motius principals tenen uns extrems zoomorfs que semblen caps d’ocells o de grius. La placa, de bronze i força ben conservada, té una llargada màxima de 8, 3 cm, una amplada màxima de 3,2 cm i un gruix que oscil·la entre 0,2 i 0,3 cm (amb les anelletes posteriors, el gruix arriba als 0,8 cm). Presenta similituds formals amb altres peces trobades a Catalunya —com la de la vil·la dels Munts (Altafulla), la de la cova de can Sant Vicenç (Sant Julià de Ramis), la de Pineda de Mar, una de les d’Empúries, etc.— i a la Meseta castellana. Pot datar-se, grosso modo, al segle VII.

Bibliografia

  • Palol, 1950a, 78, pàgs. 73-99; Almagro, 1953, XI-XII, pàgs. 13-23.