Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Pedro López García
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
El 1965 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Sant Boi, primer com a corredor i posteriorment com a director de l’equip juvenil Formà part de la junta directiva com a vocal fins que l’any 1985 accedí a la presidència Durant el seu mandat dividí l’activitat del club en tres àrees escoles, organitzacions i cicloturisme Endegà la Cursa del Llobregat i l’escola de ciclisme del club
Gimson
Motociclisme
Ciclisme
Marca de bicicletes, ciclomotors i velomotors fabricats per l’empresa Gimbernat Germans de Figueres.
La seva producció es dividí en dos períodes, el primer l’any 1930 i el segon entre el 1955 i el 1982 En el primer cicle fabricà sis models de motocicleta En el segon creà un model propi de motor Gamo de 49 cc i 65 cc Seguidament, llançà el model Sport A partir del 1970 l’empresa es transformà en cooperativa local i se centrà novament en la fabricació de bicicletes
Agrupació Bàsquet Premià
Basquetbol
Club de basquetbol de Premià de Mar.
Fundat l’any 1934, es dividí en La Salle Premià i el Sant Pere de Premià 1940 Ambdós equips van participar a la dècada dels cinquanta en els campionats de l’Obra Atlètica Recreativa OAR que organitzava l’Acció Catòlica Espanyola L’adquisició d’una nova pista, coneguda com el Camp del Rector, possibilità la formació d’una sola entitat l’Agrupació Bàsquet Joventut Parroquial, que la temporada 1960-61 s’inscrigué en la Federació Catalana de Basquetbol La temporada 1968-69 creà el primer equip femení A la dècada dels setanta, el club passà a denominar-se amb el nom actual En…
Federació Catalana de Vela
Federació Catalana de Vela
Vela
Organisme rector de la vela a Catalunya.
Fundada el 1965, el seu precedent fou una federació regional llevantina o balear constituïda l’any 1946, a l’empara de la Federación Espanyola de Clubs Náuticos FECN, i creada l’any 1945 L’any 1965 la FECN es dividí en dues federacions la de vela i la de motonàutica, la primera de les quals establí la seu a Barcelona, ja que la territorial catalana era la més dinàmica en l’àmbit estatal Els presidents han estat Ricard Roig Riera 1965-69, Miquel Company 1969-1971, Joan Maria Roig 1971-1993, Joan Anton Camuñas 1993-2000, Segimon Obradors 2000-2009 i Gerard Esteva 2009 Està dedicada…
Club de Futbol Reus Deportiu
Club de Futbol Reus Deportiu
Futbol
Club de futbol de Reus.
Fundat el 23 de novembre de 1909, nasqué amb la denominació de Club Deportiu L’any 1917 es fusionà amb el Club Velocipedista i amb l’Olímpia FC per crear el Reus Deportiu , que els primers temps tingué una activitat poliesportiva Fou campió de Catalunya de segona categoria l’any 1923 i 1924, i ascendí a la primera categoria B del Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil debutà en categoria territorial i l’any 1943 pujà a tercera divisió estatal El 1951, a causa d’una crisi econòmica, es dividí en dues entitats el CF Reus Deportiu, que es dedicà al futbol, i el Reus…
caiac de mar
Ruben Adalia
Altres esports nàutics
Modalitat de piragüisme practicada amb un caiac de mar, coneguda també com a caiac de travessa, que es practica en llacs i mars.
L’embarcació –entre 3,7 i 7,3 m de longitud i entre 45 i 85 cm d’amplada–, coberta i equipada amb compartiments estancs per a la càrrega i les vitualles necessàries per a les travesses, és dissenyada per a suportar forts oratges El piragüista va assegut a l’interior, dins la cabina que es troba semicoberta per un faldó El tripulant propulsa i dirigeix l’embarcació mitjançant una pala de dos fulls, d’entre 210 i 240 cm de llargada, que endinsa alternativament en l’aigua en un moviment continu Arrelà a Catalunya en l’àmbit recreatiu a l’inici del segle XXI, motiu pel qual se la considerà una…
bicicleta tot terreny
Arxiu Guak
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de muntanya sobre camins i cingleres en un entorn natural, coneguda popularment com a BTT (bicicleta tot terreny).
La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…
vela
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Vela
Esport nàutic que consisteix a controlar la dinàmica d’una embarcació només amb el vent a les seves veles.
Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…
educació física
Escola Pia Sant Antoni
Esport general
Acció sistemàtica amb l’objectiu d’afavorir i aconseguir l’educació integral de la persona mitjançant el moviment.
Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la raça, al llarg del temps el concepte d’educació física ha anat evolucionat parallelament amb la importància que les diferents…
La restauració religiosa i la seva organització sota el domini carolingi
La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…