Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1978 per alumnes de l’escola de la Floresta Un dels principals impulsors fou Pedro José Martín, president del club fins el 1997 La temporada 1983-84 absorbí el Club Graduados i el Finques Lessi disposà d’aquesta manera d’un equip en cada categoria d’edat La temporada 1987-88 el primer equip ascendí a categories d’àmbit estatal i des de la 1993-94 ha competit normalment a la tercera divisió estatal Juga al pavelló poliesportiu Can Llobet

També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell

El seu precedent fou el FS Olesa-Rover, fundat el 1976, i que compartí les installacions amb el Club Bàsquet Olesa Jugà en categories territorials fins que al final de la dècada de 1980 es dissolgué Al setembre del 1990 fou constituït de nou i s’inscriví a les competicions de la Federació Catalana de Futbol Els darrers anys noranta jugà a la divisió de plata estatal i la temporada 1999-2000 fou finalista de la Copa Catalunya Aquell mateix any baixà de categoria, però la temporada 2000-01 fou campió de la tercera divisió estatal i ascendí altre cop a divisió de plata Hi jugà tres temporades…

Fou atleta del CA Olesa, club en el qual es formà, el CG Barcelonès, el FC Barcelona i l’Hospitalet Fou sis cops campió de Catalunya a l’aire lliure 1989, 1992, 1995-98 i dues en pista coberta 1992, 1997 Fou campió d’Espanya promesa el 1987 També practicà el rugbi, al Club Rugby Bonanova En aixecament amb potència fou campió d’Espanya 1997 i de Catalunya 2004, 2005, 2007, i guanyà set vegades consecutives el Campionat de Catalunya de pressió amb banc 1998-2004 en la categoria de més de 100 kg En fisioculturisme, guanyà tres títols catalans 2005, 2007, 2010 i obtingué dues medalles de plata en…

Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…

Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…

Vista aèria de l’antiga ciutat d’Empúries amb la Neàpolis a primer terme, que al Baix Imperi esdevingué una necròpoli paleocristiana ECSA - J Todó Des d’un punt de vista demogràfic, els segles que van des de la crisi del segle III fins a la irrupció a Hispània dels musulmans mantenen una certa unitat social, malgrat els canvis polítics dels visigots que la invasió musulmana va tallar de manera radical sense que hagués pogut influir essencialment en l’estructura demogràfica i social La crisi del segle III i els esdeveniments posteriors representen un canvi radical en la vida de la gent de l’…

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…