Resultats de la cerca

El 1983 es fusionà amb l’escuderia Mitalocompetició, nascuda l’any 1978, que mantingué el nom inicial, acrònim dels cognoms dels seus fundadors Garcia, May i Cerdà Els seus pilots més destacats foren Oriol Gómez, posterior pilot del Mundial de Rallis amb SEAT, i Manuel Muniente, que arribà a ser pilot oficial Peugeot Va estar presidida durant molts anys per Alfons Cerdà, succeït per Josep Arrieta

Fundat el 1929, el rei d’Espanya, Alfons XIII, feu la inauguració del camp original que el 1942 es traslladà més al sud i fou dissenyat per Javier Arana El 1950 organitzà l’Obert d’Espanya i, cada any, per cloure la temporada d’estiu, s’hi celebra el Campionat Internacional de la Cerdanya – Trofeu Comte de Godó, una prova amateur de molt prestigi Té un camp de 27 forats, una zona de pràctiques i una escola de golf

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, l’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de 800 m i de relleus 4 × 400 m També fou campió de Catalunya de cros per equips Juntament amb Enric Bondia i Alfons Gabernet, del FC Barcelona, i Joan Seguí, del JAS, establí el rècord d’Espanya absolut de 4 × 400 m a l’estadi Vallehermoso de Madrid També ostentà durant vuit dies el rècord d’Espanya de clubs de 4 × 400 m

Fou fundat l’any 1931 amb el nom de Club-Sport Mollet, que el 1934 canvià per Club Gimnàstic Esportiu Mollet L’any 1941 es convertí en la secció d’atletisme d’Educación y Descanso i el 1967 passà a ser la secció atlètica del Club Recreatiu Mollet, fins que el 1970 adoptà el nom actual Els fundadors foren un grup d’estudiants encapçalats per Alfons Falguera i Castells Té una escola d’atletisme i desenvolupa les activitats a l’estadi municipal la Pedra Salvadora

Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva

Fundat el 1894, nasqué amb el nom de Societat Columbòfila Missatgera Mataró El primer president fou Joan Castany S’afilià a la Federació Columbòfila Espanyola un any després de la fundació, quan ja disposava de trenta socis El 1902 el rei Alfons XII li concedí el títol de reial durant el primer congrés internacional de columbofília celebrat a Madrid El 1931 recuperà la denominació original i el 1990 prengué el nom actual El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes, que el 1935 es convertí en la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers

A la dècada dels anys trenta del segle XX realitzà sortides i ascensions en cims catalans i europeus Formà part de l’equip d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou capità Entre el 1940 i el 1959 destacà com a esquiador en campionats i curses d’àmbit català i estatal La temporada 1944-45 posà en marxa, conjuntament amb Alfons Segalàs, Ernest Mullor i Ezequiel Giró, l’Escola d’Esquí de la Molina Publicà articles sobre el món de l’esquí en revistes especialitzades i butlletins d’associacions

Construí la granja escola Paradís 1894 a Arenys de Mar, on creà la Reial Escola d’Avicultura 1896 Fundà la Societat Nacional d’Avicultors, fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i collaborà amb la Reial Societat Columbòfila de Catalunya 1892 També fundà la Real Federación Colombófila Española 1894, que presidí 1896-98 Escriví una trentena d’obres, entre les quals destaca Colombofilia 1894 Fou premiat pel Ministerio de la Guerra espanyol 1898 i rebé la Creu del Mèrit Agrícola de mans d’Alfons XIII 1908

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí

Antoni Sala i Gaietà Alegre constituïren el 1860 Alegre, Sala i Companyia, una empresa que tindrà vint-i-sis anys d’existència i acabarà dividint-se Joan Argemí i les seves nétes Joan Argemí obrí el 1838 un modestíssim establiment de teixits de llana a Terrassa Cal recordar que aquests establiments eren força humils i que la seva creació estava a l’abast de molta gent, sempre que tingués un petit capital o el suport d’alguns amics La família Argemí i la família Sala De Joan Argemí queda el record de la seva participació a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1844, en la qual presentà unes…