Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Constructor i pilot automobilístic.
Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot…
Ramon Torras Figueras
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Residí a Sabadell i entrà a treballar al taller del pilot Joan Sobrepera Al juny del 1960 guanyà la primera cursa que disputava, el II Motocròs Ciutat de Sabadell El 1961 guanyà proves de velocitat i fitxà per Bultaco El 1962 guanyà la primera cursa internacional al circuit de Snetterton Anglaterra i també guanyà a Mòdena 1962, Albi, Pau i Sanremo 1964 i arribà a sumar vint-i-dues victòries internacionals Guanyà els Campionats d’Espanya de 125 cc 1962, 1964, 175 cc 1964 i 250 cc 1964 Morí en un accident durant el II Trofeu Brisamar Hi ha un monument a Sabadell en record seu
Andreu Xandri Serrano
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de…
refugi Vicenç Barbé
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi del Bruc (Anoia).
Situat a la regió de les agulles de Montserrat, davant de la cova de la Partió, a 900 m d’altitud, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Fou inaugurat el gener del 1961 i deu el seu nom a l’escalador Vicenç Barbé, que morí el 1942 durant un intent d’escalada a la roca de la Caputxa Propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, està guardat i té capacitat per a vint persones A més de ser un punt de pas de les travesses clàssiques de la muntanya de Montserrat, les més de 160 roques i monòlits del voltant sumen prop d’un miler de vies d’escalada
Aeroclub de l’Empordà
Esports aeris
Club d’aviació de Castelló d’Empúries.
Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’aviació civil,…
Julio César Benítez Amoedo
Futbol
Futbolista.
Debutà amb el Racing de Montevideo i arribà al futbol espanyol la temporada 1959-60 després de fitxar pel Valladolid Posteriorment ingressà a les files del Saragossa S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1961 El seu traspàs, nou milions de pessetes, fou un dels més costosos d’aquella època En un principi ocupà la posició de centrecampista, però amb l’arribada de Kubala passà a ocupar la posició de lateral dret Fou expert en el llançament de faltes Alineat en un total de 238 partits, marcà 26 gols i fou campió de Copa 1963 i de la Copa de Fires 1965, 1966 Morí la vigília d’un…
Carles Albert Simó Andreu
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en…
Jordi Icart Castelló
Agrupació Excursionista Granollers
Espeleologia
Espeleòleg.
President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Vall d’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent 1989 i, amb J M…
Ramon Torres Guasch
ARXIU PERE RIBALTA
Esports aeris
Enginyer i pilot d’aviació.
Començà participant en raids automobilístics, dels quals destacà al de Larraix-Trípoli Aficionat a l’aviació, obtingué el títol de pilot a l’Escola d’Aviació Progreso 1934 Adquirí una avioneta a París, feu diversos vols per Catalunya, la volta a la península Ibèrica i acabà segon al Trofeu Sabata Al novembre del 1934 inicià un viatge en solitari per l’Àfrica i fou el primer pilot de l’Estat espanyol a creuar el Sàhara Aquest fet li valgué el Trofeu Harmon de la Federació Aèria Internacional L’any 1936 baté el rècord d’Espanya de distància, juntament amb Carles Coll, amb el vol Barcelona-…
Andreu Basté, a Sant Andreu del Palomar
Etiqueta Andreu Basté pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX Els seus successors installaren la fàbrica a Sant Andreu de Palomar Andreu Basté i Bofarull pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX L’any 1829 tenia ja la seva fàbrica al carrer de Moles, entre el carrer Comtal i la muralla de la ciutat, després carrer de Fontanella Tenia quaranta telers manuals El 1850 encara es trobava al mateix lloc, però ara fila i teixeix a la vegada, en el que és una evolució clàssica Ha superat ja l’etapa de les…