Etiqueta. Andreu Basté pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX. Els seus successors instal·laren la fàbrica a Sant Andreu de Palomar.
Andreu Basté i Bofarull pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX. L’any 1829 tenia ja la seva fàbrica al carrer de Moles, entre el carrer Comtal i la muralla de la ciutat, després carrer de Fontanella. Tenia quaranta telers manuals.
El 1850 encara es trobava al mateix lloc, però ara fila i teixeix a la vegada, en el que és una evolució clàssica. Ha superat ja l’etapa de les berguedanes i treballa amb màquines mule-jenny de filar, amb un total de 1.200 pues i les corresponents màquines de preparació de la filatura. Ha incorporat una màquina de vapor que fa moure els 20 telers que té ara, 14 dels quals són jacquard, que li permeten, per tant, fer un teixit molt més complex i ric. Hi ha 71 obrers que treballen per a ell.
Al voltant del 1860, Andreu Basté tancà el vell taller barceloní i s’instal·là a Sant Andreu de Palomar, als afores de Barcelona. Ho va fer per a ampliar la indústria. El 1862 hi té 4.744 pues de filar amb 14 cardes, 100 telers mecànics i 260 obrers. La inversió realitzada és de 938.000 rals —46.900 duros—. L’empresa es diu Basté i Companyia i té un despatx al carrer de Mendizábal de Barcelona, núm. 29. La seva especialitat dins dels gèneres de cotó són els semi-retorts.
Andreu Basté havia fet una certa fortuna. Ho prova el seu nomenament el 1879 com a director —el que ara en diríem conseller regional— de la sucursal del Banc d’Espanya a Barcelona.
Etiqueta.
Andreu Basté i Ferrer, l’hereu, morí el 1899. L’Enciclopèdia Moderna Catalana, publicada el 1912 diu d’ell que era un ferm catalanista que pertanyia a les més significades corporacions defensores dels ideals patriòtics. Estava casat amb Maria Duran i Ventosa, filla del jurista i polític Manuel Duran i Bas i germana de Lluís Duran, polític, un dels fundadors de la Lliga Regionalista.
El seu germà Lluís Basté morí al cap d’un parell d’anys, el 1901, però el negoci continuà i aprofità els moments dolços creats per la guerra europea. Tanmateix, l’empresa es tancarà abans d’acabar la dècada dels anys vint.