Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Carla Bello Vilaró
Esgrima
Tiradora.
Formada al club Sala d’Armes Montjuïc SAM, guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en les especialitats de floret i sabre en les categories de menors de 12, 15, 17 i 20 anys En categoria absoluta, fou campiona de Catalunya per equips 2009, 2010 amb el SAM i subcampiona individual en sabre 2010
Jordi Bello Sarasa
Atletisme
Atleta.
Competí representant el Club Natació Barcelona Recordista estatal i de Catalunya en la prova de 2000 m obstacles 1986, amb un temps de 524,18 min També fou recordista de Catalunya a l’aire lliure en relleus 4 × 1500 m 1981, amb una marca de 1551,4 min Es proclamà campió estatal 1985 i de Catalunya 1992 en la prova de 3000 m obstacles Fou subcampió de Catalunya en cros 1986 i assolí la tercera posició en les proves de 10000 m 1993, 10 km en ruta 1994 i mitja marató 1995 Fou dues vegades interna-cional i participà en els Campionats d’Europa disputant la prova dels 3000 m obstacles 1986…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…