Resultats de la cerca

Començà com a collaborador d’ El Xerraire 1917 i prosseguí en la publicació D’Ací i d’Allà 1918-24 En La Veu de Catalunya 1926-30 fou redactor esportiu especialitzat en el futbol El 1924 publicà Historial del FC Barcelona , primera història del club blaugrana

Començà a exercir d’entrenador durant la dècada de 1970 a l’escola municipal de gimnàstica artística de Vilanova i la Geltrú, però al cap de poc fundà el seu propi gimnàs, Eurytmia, precedent del Club Gimnàstic Vilanova Allà formà diversos gimnastes internacionals, com Aurora Morata, Josefina Gomáriz, Montserrat Ubia i Ramon Llaverias També fou entrenador de la selecció catalana i del Grupo Cultura Covadonga de Gijón

Començà com a dibuixant a L’Esquella de la Torratxa 1915, Papitu 1916 i Patufet 1916 Collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya 1933 i D’Ací i d’Allà Dirigí els setmanaris humorístics esportius Xut 1922 i El Once 1954 Creà “l’avi del Barça” i també treballà com a caricaturista en el cinema, on collaborà amb Cinopolis 1929, La Llanterna Sonora 1931 i Xut , que tenia secció cinematogràfica Treballà a Ràdio Barcelona 1933 i Ràdio Associació de Catalunya Escriví l’obra teatral Ha guanyat el Barça 1949

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

S’inicià a l’Institut Suec de Gimnàstica i d’allà passà al gimnàs García Alsina, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya 1960, 1965 En la prova de salt, la seva especialitat, es proclamà campió d’Espanya 1965 i en anelles, subcampió 1965 També aconseguí dos tercers llocs en la classificació absoluta en l’àmbit estatal 1962, 1964, un Campionat 1966 i dos subcampionats 1965, 1967 de Catalunya La manca de pressupost impedí la seva participació en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 El 1968 fundà a Barcelona el Club Gimnàs Rodon i progressivament s’anà dedicant a la tasca d’…

Visqué la infància i l’adolescència a Perpinyà 1905-21 Allà s’inicià en la pràctica del rugbi a l’Sporting Club del Vernet 1918-21, com a mig de melé Després, a Barcelona, s’incorporà a l’Atlètic de Catalunya 1921-30, on més tard fou directiu El 1936 formà part del Comitè Popular Pro Esport Català, que ideà la celebració de l’Olimpíada Popular Creà el Comissariat d’Esports de la Generalitat de Catalunya, del qual formà part del comitè executiu El 1937 dirigí l’Escola de Vol a Vela de la Generalitat, però a causa de la guerra no durà ni un any En acabar la Guerra Civil s’exilià a…

S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958 fitxà pel CP Voltregà, juntament amb el seu germà Francesc, i s’integrà en l’equip juvenil Jugà com a davanter al primer equip 1960-68, i aconseguí tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa El 1968 es traslladà a Madrid per estudiar medicina Allà jugà al Pilaristas, conegut com FEMSA, fins que la temporada 1972-73 tornà al CP Voltregà, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa més 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 abans de retirar-se el 1977 Amb la selecció…

Garant internacional de Mountain Wilderness i membre de diverses associacions mèdiques i esportives Fou el primer alpinista català que completà els cims més alts de cada continent, els Seven Summits Pujà al Kilimanjaro 1986, el mont Vinson 1992, el Carstensz i l’Everest 1993, l’Aconcagua i l’Elbrus 1994, i el McKinley 1995 Al juliol del 1999 completà el projecte Set Illes-Set Cims, amb l’ascensió als cims més alts d’Austràlia, Grenlàndia, Nova Guinea, Borneo, Madagascar i Baffin Participà en diverses expedicions com a metge i alpinista Manaslu 1988, Cho Oyu 1990 i K2 1998 Fou cap de l’…

Conegut amb el pseudònim de Passavolant a la secció d’esports de La Veu de Catalunya Començà a la revista  D’Ací i d’Allà  1919-24 i prosseguí en la publicació esportiva Stadium 1927, La Veu de Catalunya 1927-36, L’Instant , el 1936, i com a director de la revista HP i Anuario Automovilista de España També collaborà amb les agències Fabra 1938 i EFE 1939 Fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona 1912, del qual fou president 1924-36 Vinculat als esports d’hivern i a l’aviació, participà en la creació de l’Aeroclub de Catalunya el 1915 i feu unes de…

S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls  Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc   Apostà per la narrativa amb la novella  Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …