Resultats de la cerca

Arribà al Futbol Club Barcelona 1997-2000 procedent de l’Ajax, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 1995 En la primera temporada al Barça guanyà la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d’Europa En la temporada següent repetí el triomf a la Lliga 1999 i en la tercera guanyà la Copa Catalunya 2000, i al final de la temporada presentà la dimissió A continuació dirigí la selecció holandesa i l’estiu del 2002 tornà al FC Barcelona fins al gener del 2003 Sumant les dues etapes, dirigí el Barça en 201 partits oficials i cal atribuir-li la confiança que diposità en els jugadors del planter Xavi,…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

Jugà de davanter i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona, des d’on passà al Vilafranca Després, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1964-68 i la temporada 1968-69 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la final del Trofeu Joan Gamper, en què marcà 2 gols contra el Flamengo 5-4 Disputà 31 partits i marcà 16 gols amb l’equip blaugrana En la temporada 1969-70 retornà al Sabadell i hi milità fins l’edició 1974-75 Sumant les dues etapes, amb el Sabadell disputà 179 partits oficials i marcà 47 gols Finalitzà la seva trajectòria en el Reus 1975-77 Entrenà a l’escola TARR de…

S’inicià de la mà del preparador Àngel Artero i debutà com a professional el 1925 a l’Olímpia de Barcelona Es proclamà campió d’Europa en la categoria del pes gall 1929 en derrotar als punts l’italià Domenico Bernasconi Retingué aquest títol fins el 1931, any que fou derrotat pel romanès Lucien Popescu També guanyà el Campionat d’Espanya de la categoria en tres ocasions entre el 1928 i el 1932 El 1936 abandonà la boxa professional després de disputar 83 combats i guanyar-ne 63 Fou afusellat al Camp de la Bota

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1925-30 procedent del Real Club Victoria Interior esquerre, el 1929 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d’Espanya Després de jugar al Futbol Club Barcelona 1933-34, amb el qual disputà un total de 27 partits i marcà 9 gols, el 1934 retornà de manera efímera a l’Espanyol 5 partits del Campionat de Catalunya 1934-35 Com a espanyolista disputà 103 partits i marcà 47 gols Fou el primer jugador de l’Espanyol que marcà un gol amb la selecció espanyola També actuà dos cops amb la selecció catalana

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1950-53 procedent del Deportivo de la Corunya, i jugà 88 partits amb la samarreta blaugrana Guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, la Copa Eva Duarte 1952 i la Copa Llatina 1952 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1952 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, el Toluca mexicà, el Deportivo, el Saragossa i el Terrassa

Defensa format al Club Esportiu Noia, debutà a la divisió d’honor la temporada 1995-96 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 2001-07, al Club Patí Voltregà 2007-09, de nou al CE Noia 2009-12, 2014-15, el Blanes 2012-14, el CP Vilanova 2015-16 i el Igualada HC 2016-17 Guanyà una Copa d’Europa 2003, una Supercopa d’Europa 2004, la Copa Intercontinental 2004, una Copa de la CERS 1998 i dues Copes del Rei 1998, 2004 Formà part de la selecció espanyola L'any 2017 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa com a entrenador del primer equip del Club Patí Vilafranca

Davanter que començà a jugar al Club Patí Manlleu, però que s’acabà de formar al Club Patí Voltregà, on debutà en la màxima categoria Després de ser el màxim golejador de la Lliga la temporada 1983-84, jugà als equips italians Amatori Vercelli i Viareggio Posteriorment jugà al CP Noia 1986-87, al Futbol Club Barcelona 1987-88, al CP Voltregà 1988-90 i al CP Vic 1990-92, club en el qual es retirà Entrenà el Club Patinatge la Garriga i el Club Hoquei Mollet Amb la selecció espanyola júnior guanyà l’europeu de Ginebra 1981, del qual fou el màxim golejador i escollit millor jugador del campionat…