Resultats de la cerca

Dedicat a la difusió de l’esport, especialment de l’excursionisme i l’atletisme, tingué un equip de basquetbol que participà en el Campionat de Catalunya al final de la dècada de 1920 Fou una de les entitats capdavanteres en l’atletisme d’abans de la Guerra Civil Guanyà el Campionat de Catalunya de Cros per equips 1933 i tingué figures destacades com l’entrenador Isidre Mestres, Antoni Esmandia o Marcellí Castelló, vencedor de la cursa Jean Bouin 1930

També fou conegut com Antoni Smandia Fou un dels millors corredors de 3 000 m obstacles durant la dècada de 1930, juntament amb Àngel Mur Formà part de l’Agrupació Excursionista Tagamanent i el 1934 fitxà per la Unió Atlètica Nurmi Guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya de l’especialitat 1933 i establí el rècord estatal El mateix any fou campió de Catalunya de cros individual i per equips 1933

Fundat el 1932, promogué la pràctica de l’esport entre les classes populars Omplí el buit que deixaven les grans entitats populars i els clubs més elitistes Tingué relació amb altres associacions esportives de caràcter popular com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o l’Agrupació Excursionista Tagamanent, i collaborà en l’organització de competicions atlètiques i de diversos esdeveniments Entre el 1933 i el 1935 publicà mensualment el butlletí Atletisme Desaparegué poc després de la Guerra Civil

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Situació i presentació El Vallès Oriental, segons la divisió comarcal aprovada pel Parlament de Catalunya, té una superfície de 850,99 km 2 i 43 municipis El cap de comarca és Granollers Pel que fa a l’extensió dels termes municipals hi ha una gran varietat, ja que trobem municipis molt grans, com Sant Celoni 65,21 km 2 , i d’altres molt reduïts, com la Llagosta 3,03 km 2 , que té un dels termes més petits de Catalunya Els límits de la comarca vénen establerts bàsicament pel relleu Al SE hi ha les muntanyes de la Serralada Litoral el Corredor, Sant Mateu, que separen el Vallès Oriental del…

Situació i presentació La comarca d’Osona té una extensió de 1 205,01 km 2 Limita al N amb la comarca del Ripollès, al NE amb la Garrotxa, a l’E amb la Selva, al S amb el Vallès Oriental, i a l’W amb el Bages i el Berguedà Des del punt de vista geològic, comprèn un sector pla de la Depressió Central Catalana, al seu extrem NE, solcat al N pel Ter i al S per la capçalera del Congost i flanquejat a llevant pels massissos del Montseny i de les Guilleries i pels altiplans estructurals del Cabrerès, mentre que a ponent s’alcen les enlairades plataformes del Lluçanès La comarca integra cinc…

Situació i presentació L’extensió de la comarca de la Selva és de 995,11 km 2 , la mateixa que la Generalitat establí l’any 1936 La Selva pertany a la regió de Girona i és situada a l’E de Catalunya Limita per l’E amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i Osona per l’W amb el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa, i al litoral, amb la Costa Brava Blanes avall, la muntanya se separa de la mar i deixa lloc a les platges del Maresme A l’interior, a ponent, les Guilleries separen ben visiblement la Catalunya mitjana Manresa, Vic dels centres de vida de la Catalunya oriental Olot,…