Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Federació Catalana de Rem
Rem
Organisme rector del rem a Catalunya.
Fou fundada el 1922, al cap de quatre anys d’haver-se creat, també a Barcelona, la Federació Espanyola de Rem, que tenia la seu al Reial Club Marítim de Barcelona En un primer moment agrupà el RC Marítim, el Club de Mar del CADCI i el Reial Club Nàutic de Tarragona Fins els anys seixanta, els remers catalans dominaren aquest esport en l’àmbit estatal Organitza els Campionats de Catalunya de rem i la Lliga Catalana de Llaguts Disposa de dos centres de tecnificació, ubicats a Amposta i a Banyoles, aquest darrer amb una residència amb capacitat per a 44 esportistes Aplega una…
Francesc Tombas Bonet
Motociclisme
Enginyer i pilot de motociclisme.
Entrà a treballar com a mecànic a Derbi els anys cinquanta i compaginà aquesta feina amb la de pilot Disputà diverses curses de velocitat i motocròs, en què destaca la victòria en el Campionat d’Espanya de resistència amb Simó Pou 1958 S’especialitzà en el disseny i perfeccionament dels motors de dos temps en motocicletes de poca cilindrada Seves són les Derbi anomenades bales vermelles , que dominaren el Campionat del Món de velocitat dels anys seixanta als vuitanta Pilots com Ángel Nieto, Jorge Martínez Aspar i Àlex Crivillé pilotaren aquestes motocicletes Entre el 1971 i el…
Club de 7 a 9
Equip del Club de 7 a 9 amb J.M. Palés (a la dreta), S. Moles (segon a la dreta) i J. Palés (primer a l’esquerra) com a capità
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Barcelona.
Fundat el 1931 per un grup de joves de la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics, és el club degà del tennis de taula de Catalunya L’any 1935 els seus equips ja dominaren la primera edició del Campionat de Catalunya Tot i que s’especialitzà en tennis de taula també tingué seccions de bàsquet, futbol, excursionisme, escacs, bridge, ball i bowling II Campionats d'Espanya per equips, any 1960 Té el palamarès més ampli de la història del tennis de taula català L’equip masculí guanyà el Campionat d’Espanya per equips en quinze ocasions 1944, 1949, 1953, 1955, 1963, 1964, 1974, 1975, 1976, 1978,…
enduro
L’enduro es practica en un circuit sense asfaltar que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats
Federació Catalana de Motociclisme
Motociclisme
Modalitat de motociclisme que posa a prova la resistència i la regularitat dels pilots en un circuit sense asfaltar de 40 a 120 km, a l’aire lliure o en pista coberta, que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats.
Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…
,
pesca submarina
Josep Noguera (a la dreta), subcampió del món del 1961 de pesca submarina
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix en la captura de peixos sense l’ajuda de cap element de respiració artificial.
També és coneguda com pesca subaquàtica o en apnea La pesca submarina és una activitat que es remunta als orígens de la humanitat S’han trobat artefactes prehistòrics que demostren la seva pràctica fa milers d’anys La pesca submarina moderna prové de la Polinèsia francesa, on els nadius pescaven submergint-se amb una llança o arpó La tècnica fou importada a França i començà a popularitzar-se a la Costa Blava al principi de la dècada de 1930, i va ser practicada, entre d’altres, per l’escriptor nordamericà Guy Gilpatric Es redactaren els primers reglaments, s’organitzaren les…
salts
Salt al port de Barcelona durant la dècada de 1920
ARXIU JUAN ANTONIO SIERRA
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a llançar-se a la piscina des d’un trampolí o d’una palanca executant una figura o més abans de submergir-se a l’aigua.
Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…
halterofília
Sergi Martínez durant el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona del 2006
© Federació Catalana d’Halterofília
Halterofília
Esport que consisteix a aixecar un halter fins més amunt del cap.
Es practica sobre una tarima de 4 m 2 i amb un halter composts per una barra de 2,20 m de llargada i 20 kg de pes per als homes i de 2,10 m i 15 kg per a les dones, als quals es fixen uns discs pels extrems en funció del pes que es vol aconseguir Els discs, de metall o cautxú, segueixen un codi de colors segons el seu pes 25 i 2,5 kg, vermell 20 i 2 kg, blau 15 i 1,5 kg, groc 10 i 1 kg, verd, i 5 i 0,5 kg, blanc En les competicions, els participants es classifiquen per categories segons el seu pes la masculina consta de vuit categories, fins a 56, 62, 69, 77, 85, 94, 105, i més de 105 kg, i…
ciclocròs
Josep Antoni Hermida, figura del ciclocròs català del principi del segle XXI
Reial Federació Espanyola de Ciclisme / Luis Roman
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a donar un nombre determinat de voltes a un circuit de terreny accidentat, en el qual el corredor pot posar els peus a terra i agafar la bicicleta a coll per superar un obstacle.
Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…
tennis de taula
Nacha Hospital obtingué quaranta-quatre títols catalans i estatals de tennis de taula entre 1952-63
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Esport de pilota que enfronta dos jugadors o dues parelles de jugadors situats cadascun a banda i banda d’una taula dividida transversalment per una xarxa i amb una ratlla central que va d’extrem a extrem.
El joc consisteix a colpejar una pilota amb una pala per fer-la passar pel damunt de la xarxa fent que boti en el camp contrari de manera que l’adversari no la pugui tornar La pilota ha de botar primer en el camp del jugador que executa el servei En un partit de dobles, el servei es fa en diagonal La taula té unes mides de 274 cm de llarg per 152 cm d’ample i 76 cm d’alçària La xarxa s’eleva fins els 15,25 cm La pilota, de plàstic abans era de celluloide, és blanca o de color taronja, té 40 mm de diàmetre i pesa 2,7 g Històricament, les pales han estat de fusta i cobertes de pergamí, de paper…
natació artística
Natació
Esport aquàtic que consisteix a executar un conjunt de figures i moviments en una piscina harmonitzats amb música.
Els exercicis poden ser individuals solo, per parelles duo o duet i per equips d’entre quatre i vuit nedadores També hi ha la categoria de combo o combinat lliure, prova per equips que inclou exercicis individuals La competició té lloc en una piscina de 12 m 2 , de com a mínim 30 m de llarg i 20 d’ample, amb una profunditat de 3 m al centre Els origens de la natació artística es troben en el ballet aquàtic i en la natació ornamental i científica que es practicava al final del segle XIX i l’inici del XX Inicialment reservada a homes, era una forma de natació artística en què s’interpretaven…