Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Unió Esportiva Avià
Futbol
Club de futbol d’Avià.
L’any 1963 s’inscriví a la federació catalana A la meitat dels anys noranta assolí la primera territorial i durant la temporada de 2009-10 ascendí a preferent Amb la darrera reestructuració de categories passà a jugar a primera catalana Juga al camp municipal i té equips de futbol de base
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
Ramon Bartoló Burniol
Arxiu R. Bartoló
Ciclisme
Dirigent i tècnic vinculat al ciclisme.
El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món
Pau Bartoló Roca
Ciclisme
Ciclista i tècnic de bicicleta tot terreny.
El 1992 entrà al Club Ciclista Berga practicant cros, posteriorment com a juvenil començà a competir en descens Guanyà dues Copes Catalanes, el 1998 de cros i el 2000 de descens Fou responsable de bicicleta tot terreny a la Federació Catalana de Ciclisme 2002-07 Dirigí durant cinc temporades les seleccions catalanes en les dues modalitats El 2007 deixà la direcció tècnica de la FCC
Marc Coma i Camps
KTM
Motociclisme
Motociclista.
Iniciat en el motociclisme pel seu pare i el seu oncle, des de molt jove participà en competicions locals El 1994 començà a competir en enduro i motocròs, i l’any següent es proclamà campió d’Espanya júnior en la categoria superior a 175 cc El 1996 fou subcampió del mundial d’enduro amb l’equip estatal i el 2002 competí per primer cop en el Ralli Dakar, que no acabà El 2003 hi obtingué l’onzena posició integrat en l’equip KTM, amb Isidre Esteve, i el 2004 es retirà davant la mort del seu company d’equip Richard Sainct El 2006 guanyà el Ralli Dakar , competició en què tornà a ésser primer en…
,
Berguedà Parapent Club
Esports aeris
Club de parapent d’Avià.
Ha participat en diferents edicions del Campionat d’Espanya i de la Lliga catalana de parapent Duu a terme cursos de formació de pilotatge i organitza sortides de vol Comparteix zona d’enlairament i d’aterratge amb l’escola de parapent Espais, l’escola Volem i el Club APPA
Francesc Xavier Magret Viñolas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Soci de l’Aeroclub de Catalunya des del 1929 Fou alumne de l’Escola d’Aviació de Barcelona i obtingué el títol de pilot a l’agost del 1930 Fou comissari de l’escola d’avia-ció i dirigent de l’Aeroclub de Catalunya El 1933 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de la Plana de Vic Morí en un accident d’aviació a la rodalia de l’aeròdrom del Prat
aerostació
Esports aeris
Esport aeri consistent en el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…
La vida als rius i als llacs dels deserts i subdeserts freds
La immensitat dels llacs, l’evanescència dels rius Tot i l’extrem dèficit hídric que pateixen els deserts freds, també hi ha llacs i rius veritables Encara més, és precisament en l’àmbit dels deserts freds on es troba el llac més gran del món la mar Càspia I també on apareix el quart més gran pel seu volum, si més no fins a temps recents la mar d’Aral Les aigües salabroses que no desemboquen enlloc Tanmateix, l’extrema aridesa del clima desèrtic, conseqüència de les escasses precipitacions i l’elevada evaporació, fa impossible el desenvolupament d’una xarxa fluvial normal Els rius que…