Resultats de la cerca

Aler, jugà al Sant Josep de Badalona 1968-70, equip en què en dues temporades fou el màxim anotador de la Lliga La prohibició de jugadors estrangers en la competició provocà la seva marxa, però un cop nacionalitzat fitxà pel Futbol Club Barcelona 1971-75 Una greu lesió el mantingué apartat de l’equip al llarg de molt temps i fou cedit al CD Manresa la temporada 1975-76, però només hi disputà nou partits

Sempre lligat al Joventut de Badalona, exercí d’entrenador de juvenils i categories inferiors entre el 1947 i el 1970 També dirigí temporalment, en dues ocasions, el primer equip A partir del 1970, sense deslligar-se de l’apartat tècnic, fou delegat federatiu del club L’any 1982 continuà només com a delegat, tant federatiu com de camp Se li atorgà la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Ingressà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Centre d’Esports l’Hospitalet El 1997 debutà a la primera divisió Arribà a ser capità de l’equip, però una malaltia el mantingué temporalment apartat dels terrenys de joc Fou campió de la Copa del Rei 2000 L’any 2005 deixà el club havent jugat 116 partits Posteriorment jugà en diversos equips Polideportivo Ejido, Apollon de Xipre, Amkar Perm de Rússia, Unión Deportiva Marbella, Caravaca, Ontinyent, Batavia Persitara d’Indonèsia i Alcoià, on començà la temporada 2012-13 Formà part de la selecció…

Davanter centre, el 1962 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent de l’Elx Romangué al Barça fins a mitja temporada 1965-66, després de ser apartat de l’equip Guanyà la Copa 1963 i fou el màxim golejador de la Lliga en la temporada 1964-65, amb 25 gols, i en les seves tres temporades i mitja al Barça marcà 90 gols en els 147 partits que disputà Passà al Reial Club Deportiu Espanyol 1966-71, on formà part de la davantera dels cinc delfins Disputà 135 partits de Lliga i marcà 40 gols, inclosa una temporada a segona divisió 1969-70, en què fou el màxim golejador de l’equip El seu…

Els anys quaranta i cinquanta competí en algunes de les curses més importants de l’època Com a company d’equip de Paco Gòdia, participà en proves a l’estranger El 1949 fou segon a les 24 Hores de Le Mans, pilotant un Delage juntament amb el francès Louveau Al cap de poc repetí resultat a les 24 Hores de Spa-Francorchamps Un greu accident sofert al mateix circuit de Le Mans el 1953, quan era pilot oficial de l’equip Pegaso, el tingué molt temps apartat de la competició Quan es recuperà guanyà dos anys seguits el Gran Premi de Barajas 1956, 1957 El 1953 fou segon i tercer a la…

Creada l’any 1969, el primer president fou Juan Palau Francàs El seu principal objectiu és normalitzar la situació de les persones amb discapacitat física mitjançant l’esport adaptat, i amb aquest objectiu regula, organitza i promou la seva activitat L’any 2011 tenia més de 1000 esportistes federats i organitza campionats nacionals, estatals i internacionals per a 18 modalitats esportives atletisme, ball esportiu, basquetbol, boccia, ciclisme, esgrima, esquí, halterofília, hípica, hoquei, natació, petanca, tennis, tennis de taula, tir amb arc, tir olímpic, triatló i vela En l’àmbit de la…

Des de la dècada de 1940, feu nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat, on obriren la via a l’agulla de la Figuereta 1951 El 1945 ingressà com a membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, i el 1960, al Grup d’Alta Muntanya GAM Obrí nombroses vies, conegudes com Torras-Nubiola , entre les quals destaca l’ascensió a la xemeneia de Sant Jeroni 1950 El 1978, juntament amb Nubiola i Josep Barberà, fundà el Grup Cavall Bernat Pel que fa a l’espeleologia, s’inicià al Club Muntanyenc de Terrassa 1948 i explorà sobretot el massís de…

Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts per partit,…

La citació que segueix, breu però representativa, és extreta de la intervenció de la jove brasilera Cacilda Lanuza, efectuada en una de les audiències públiques organitzades per la Comissió Brundtland World Commission on Environment and Development, o Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament els dies 28 i 29 d’octubre de 1985 a São Paulo per a la preparació del seu famós informe Mai abans els ecologistes de base, els humiliats i els ofesos de tota condició, els marginats, no havien estat convocats a prendre la paraula en una instància oficial de tan alt nivell com una comissió…

A un any d’edat anà a viure amb els seus pares al refugi de Cap del Rec Cerdanya, cosa que li donà una gran familiaritat amb l’alta muntanya i l’esquí i facilità que es pogués entrenar en el medi alpí Dedicat a la competició d’alt nivell especialitat muntanya i escalada des del 2005, aquest mateix any ingressà al centre d’educació física de la Universitat de Perpinyà de Font-romeu Alta Cerdanya, on compaginà la formació amb l’entrenament Des d’aleshores, ha anat ampliant un palmarès com més va més extraordinari, molt sovint al límit de les capacitats humanes, que l’ha convertit en una figura…